dissabte, 26 de gener de 2013

Els castells perduts de la Garrotxa



ElS CASTELLS PERDUTS DE LA GARROTXA

Entre arços i romegueres,  el excursionistes i ciclistes de muntanya descobreixen, els murs d’una muralla, la forma d’una torre,un patí  o l’entrada d’una ermita. Són els  testimonis dl’expansió del feudalisme, entre els segles IX i XII .   A la Garrotxa són abundants es troben als cims de les muntanyes. Hi són perquè els pagesos havien de veure bé, on era el poder i el senyor podia comptar els masos del seu domini. No n’hi ha gaires  testimonis escrits perquè els van bastir tot just al començament de l’ús de la documentació en paper com a sistema per la regulació de la propietat. I, això és el que en queda, la manifestació de les propietats antigues  sense gaire més definicions i les parets ensorrades  enmig del bosc. Són els testimonis de l temps de la Catalunya vella. Quan Lleida, Tortosa i Tarragona eren musulmanes i feia poc temps de l’alliberament de Girona (785). A l’actual Garrotxa, la repoblació es feia partir dels monestirs  benedictins de Sant Aniol d’Aguja (899), de Santa Maria de Finestres (947), de Sant Pere de Besalú, de Santa Maria de Riudaura (852), de Sant Julià del Mont  a Santa Pau(866) i Santa Magdalena del Mont a la Vall d’en Bas (988). Els monjos   van crear les condicions propicies perquè després de la  marxa  dels  musulmans es consolidessin  els  masos en base a la difusió dels sistemes d’explotació de la  terra dels antics romans i de l’afermament del cristianisme. Les famílies que habitaven els masos explotaven les terres, les zones de pasturatge i el bosc que els envoltava  a canvi d’un cens anual al senyor, el qual es reservava el domini directe.  És a dir, el senyor era el propietari.
havia pagesos que tenien les terres en alou, la qual cosa significava que eren propietaris.  Al nord de la Garrotxa (Valls del Fluvià , del Brugent i Alta Garrotxa) els senyorsprincipals eren els vescomtes de Bas.  Tenien l’origen en  el fet que durant les absències per la guerra del comte de Besalú, els seus avantpassats s’havien fet càrrec de l’administració de l’actual Garrotxa, cosa que es va convertir en un càrrec hereditari. Per tal de facilitar el control de les terres, els vescomtes de Bas van promoure la construcció dels castells. La finalitat era centrar les circumscripció militar, jurídica i administrativa.  Els senyors hi establien el monopolis del  forn, del molí, de la farga i de la venda de vi. 
Els habitants de les masies hi havien de dur les parts de la collita i del  bestiar que havien de pagar. A més, hi havien de lliurar part del que pescaven al riu i del que caçaven. També tenien l’obligació d’ajudar a mantenir el castell en condicions ¡ si vivien en una masia ben situada estaven obligats a fer sonar el corn per avisar de la presència d’enemic, ramats o viatgers. Els pastors i els viatgers si no eren peregrins estaven obligats a pagar pel dret de pas. D’aquestes obligacions només en van quedar exempts els monjos dels monestirs i els clergues de les noves parròquies que per la seva part també exigien deures i contribucions als pagesos. Monjos i capellans volien viure i elevar les esglésies romàniques que encara s’albiren des de qualsevol racó de la comarca. A canvi, els pagesos obtenien la garantia de protecció militat, justícia i si eren bons anaven al cel, per la qual cosa havien de morir. En un principi a el comtes de Besalú i els  vescomtes de Bas van posar un veguer a cada castell- El veguer es feia càrrec de fer complir la justícia i de recollir. Com que era una bona feina, van passar el càrrec als fills i es van convertir en petits senyors.
Els senyors eren contraris als propietaris lliures, per la qual cosa els van decidir eliminar. Ho van fer des del control de la justícia, i en base a aprofitar els deutes que ells mateixos provocaven.  Si no n’hi havia prou ho feien ambla força.  Entre el 1020 i el 1060 els senyors es van revoltar contra els comtes  per consolidar el seu poder i , a més, en un context de violència desenfrenada van sotmetre tots els pagesos al seu domini. Van establir les lleis dels mals usos, les quals retenien els pagesos al territori. Així, tots els pagesos van passar a ser serfs controlats des dels castells. Encara hi havia una classe més baixa que els serfs perquè en aquell temps hi havien esclaus (gent capturada a la guerra o que hi havia anat a parar per deutes o per causes amb la justícia). En aquest temps les lleis del Liber ludiciorum van perdre  vigència i es feia servir el judici de Déu. Els tribunals celestials a la terra feien ús de la tortura com a instrument principal. Aquest procés va suposar la consolidació del feudalisme. Els senyors van arribar a un punt de despotisme i violència que l’església va haver de protegir els pagesos perquè no se’n perdés la mena i s’acabés amb la font (assemblees de pau i treva). Aquest feudalisme no es va regular fins al 1047 a partir d’un codi de lleis basats en els testimonis:els Usatges de Barcelona.  Amb el temps el poder dels comtes reis, el creixement de les ciutats  i les rebel·lions pageses van rebaixar  el poder dels senyors dels castells, els quals van abandonar les fortaleses per baixar al pla. D’aquell temps, en què quasi tothom vivia sota el domini dels castells no en va quedar res perquè,  la major part de les fortaleses van ser reconvertides en masos.  Més tard els pagesos van deixar aquells masos de parets amples i torres estranyes sobretot perquè estaven situats als punts més alts de les muntanyes i eren de difícil accés. Després, encara, van deixar les cases de la vora dels antics castells. La meteorologia i el bosc van ensorrar aquells edificis.
 Per les seves característiques orogràfiques difícils, a la Garrotxa encara en queden restes. Són el castell de Montpetital cim d’un cim punxegut de l’Alta Garrotxa, el de Finestres  (Sant Aniol de Finestres), el de Puigpardines (Sant Privat d’en Bas), el de Colltort (Sant Feliu de Pallerols), la Miana (Santa Pau), Mont ros (Begudà),  i del Mallol



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada