dijous, 21 de novembre de 2013

Les claus

Penso que avui no hi havia ni un gat. S'han amagat o l'Ajuntament ha pres mesures. He aconseguit aparcar, he caminat i he passat pel contenidor, on vivien els gats. I, és en aquest moment que m'ha vingut una escalfor..., he pensat. M'he posat la mà a la butxaca i hi eren. Una aspiració profunda. Els problemes que he arribat a tenir amb les claus. Sobretot quan elles s'han quedat a dins i jo a fora i amb la porta tancada. Val més no pensar-hi. Fa temps que les claus són un element important per la tranquil•litat. Però portar claus a sobre no sempre ha estat a l'abast de tothom. Bé que ho representa Sant Pere amb les claus del cel a la mà. Un dia, vaig llegir l'inventari del un monestir del meu poble. Un text del segle XV (l'original no) i vaig veure que tot ho tancaven amb clau: la cuina major, la menor, el celler, la tina, el rebost, els mobles... Absolutament tot. I, qui tenia la clau? doncs, el prior. Penso en un monjo que demana: «Puc entrar a la cuina menor». I el prior l'obria o no. El monjo menjava o no. Aquella paciència que va ser la mare de la ciència... I, al castell qui tenia les claus penjades al cinturó?, com Sant Pere les del cel doncs puc pensar que el cavaller. I... No, perquè el cavaller no hi era quasi mai. Les claus les tenia la dona del cavaller, la mestressa. Potser, segons ha corregut, el cavaller es guardava una clau famosa, però en principi les altres les tenia ella. I...De la clau aquella? Doncs, s'hi havia d'haver estat, però era una època molt bèstia. De capaços n'eren... Un exemple: La mestressa era qui manava el castell i solia tenir amb més o menys grau una cort de noies que ella escollia. És allò que surt a les pel•lícules de Camelot. El que no hi surt i sí que està documentat és que la mestressa a més de les claus duia una vara, un bastó prim. I quan les de la cort feien alguna cosa que no li semblava bé: . Ella de revés o de dret cop de vara. Un autor escriu: . Alguna amb mal geni va arribar a matar la criada a varades (cops de vara). I...,si l'autor que és de renom ho ha trobat i ho diu, és que no havia passat una vegada, sinó moltes. En fi, que tant n'hi havia per tornar com per prendre. I, els gats? Pla ho devien passar malament. Eren una de les imatges del dimoni, però encara n'hi ha. Dies en veig i dies no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada