dimecres, 25 de novembre de 2015

Contraban de cavalleries

A l’estació de Sant Joan de les Abadesses arribaven grans quantitats de cavalls i de mulats, a Camprodon hi havien dipòsits d’equins retinguts pels carrabiners i la Guàrdia Civil; als pobles hi havia més homes, perquè nois de pobles del Vallespir  s’hi havien refugiat per evitar la guerra. Era l’agost del 1915, la Primera Guerra Mundial havia entrat en una fase d’estancament. Les trinxeres es menjaven gran quantitat d’homes i d’animals. Tot i que la cavalleria havia perdut la importància[Xavier Va1]  bèl·lica de les guerres anteriors, feien falta grans quantitats de mulats per traslladar l’artilleria i el cavall encara tenia un paper d’exploració. Tot i els grans avenços mecànics: avions, tancs, metralladores..., la Gran Guerra es va fer amb tracció animal.  No estava gota clar el resultat final de la guerra i a França començava a faltar menjar i roba per als refugiats que fugien del front.
Ara fa 100 anys, França comprava tots els cavalls i els mulats  que podia. N’hi arribaven per muntanya  i per mar com els quatre o cinc-cents que van enfonsar-se amb el vaixell torpedinat pels alemanys al cap de Sant Sebastià.  Fet després explicat per un pràctic de Begur a Josep Pla, Contraban i d’altres narracions. Explica: <En la majestat de la mar s’eleva un renill frenètic, nerviós angoixant de tres-cents, quatre-cents, cinc-cents cavalls –potser faig curt-inexorablement tancats en el vaixell moribund.

Més segurs, els mulats i  els cavalls passaven d’amagat  els  passos de muntanya vigilats pels carrabiners i la Guàrdia Civil. A més de cavalls i mules a mesura que la guerra avançava xais, porcs, vaques i fins i tot el carbó vegetal dels boscos passava la vella frontera que separava persones amb els mateixos cognoms i el mateix idioma en dos estats. Un immers en la gran guerra i l’altre en el paper d’espectador neutral.
La connivència entre els habitants de les dues parts propiciava que fesols, arròs i tot tipus de queviures perdurables passessin la frontera. Des de Blanes, Sant Feliu de Guixols, Roses i Cadaqués sortien barques de pescadors que en comptes de buscar peix transportaven aliments fins a l’estany de Leucata. A la muntanya, hi havia gent que de dia trenava espardenyes a Tortellà o plantava patates a Camprodon i de nit es posava el paquet a l’esquena per guanyar-se uns diners. En tot cas, era un contraban de guerra a petita escala. En aquell temps, grans vapors solcaven el Mediterrani carregats d’acer, de petroli, de cotó o de productes químics amb la intenció de fer negoci amb els països bel·ligerants.
El govern combatia el contraban a la petita perquè li representava una pèrdua econòmica i volia evitar un augment dels  preus de la carn i dels queviures que perjudiqués una població, en la qual hi havia gent que acaparava i molta més de necessitada. Al 1915, una gran part dels treballadors d’Olot estaven en vaga.
Davant del contraban, el Govern va prohibir l’exportació de bestiar. Eduardo Dato (president del Govern) va explicar a les Corts que la prohibició era per raons d’economia interior i no per deures de neutralitat.
Un més després d l’inici de la Primera Guerra Mundial, el 30 d’agost del 1914, els llocs de vigilància a la frontera francesa de la zona de Camprodon van ser reforçats per carrabiners que fins llavors havien estat a Olot.
 En aquell moment entre Puigcerdà, Ripoll i Figueres s’estenia una densa línia de cases de  carrabiners i de llocs de vigilància avançats. A la Garrotxa hi havia destacaments a Beget, Oix, Sadernes, Talaixà, Lliurona, Tortellà, Besalú i Olot, i a Sant Llorenç de la Muga, Agullana, la Vajol,  la Jonquera, Cantallops, Vilamalla i Vilajuïga a l’Alt Empordà. Els camins fronterers estaven solcats de llocs de vigilància amagats, les patrulles de carrabiners caminaven nit i dia i als hostals hi havia persones que escoltaven les converses per després vendre la informació als carrabiners o la Guàrdia Civil.
Amb la guerra, la vigilància a la frontera s’havia intensificat, però no era efectiva. Almenys és el que van veure els comandaments dels carrabiners i de la Guàrdia Civil a les fires ramaderes d’Espinavell (Molló), Sant Lluc (Olot), Santa Tecla (Berga) i Santa Teresa (Ripoll). Havien vist els cavalls i els poltres pasturar de  Molló a  Setcases i desenes de milers d’ovelles del Lluçanès i de l’Empordà havien passat l’estiu al pla d’Anyella a les muntanyes de Toses. En canvi, els ramats que havien baixat de la muntanya havien estat escadussers. Els millors animals cavalls, ovelles i fins i tot vaques s’havien desviat de camí. Els núvols de pols que aixecaven els grans ramats a la llunyania i que servien per avisar del seu pas pels pobles no era tant espectaculars i el soroll de les esquelles no arribava tan lluny. Els concursos de bestiar havien estat fluixos, perquè les millors mules negres catalanes i els cavalls més poderosos eren lluny. Les mules estiraven curenyes i ambulàncies o transportaven morters i metralladores per muntanyes llunyanes. Els cavalls del Pirineus formaven enmig de rengleres d’equins e França, Anglaterra, Irlanda o Bèlgica en les esplanades clapejades de gallarets del front occidental.
No va ser fins 13 de desembre que el Diario de Gerona va donar la notícia de la presa de tres cavalleries als contrabandistes per part dels  carrabiners. El 15 de desembre la Delegació d’Hisenda   van subhastar una mula negra del país de 16 a 18 anys d’edat. El preu de sortida era de 175 pessetes. Abans de fer la subhasta, la van exposar a la caserna de Sant Francesc de Girona.
Al juliol del 1915, la feina dels carrabiners es va notar, perquè van anunciar que tenien 400 caps de bestiar oví custodiats a Camprodon. Les ovelles havien arribat de Barcelona per ser passades d’amagat a França. En els mateix dia, van capturar 3 mules a Dòrria (Vall de Ribes) i 22 cavalls a Camprodon. Dos dies més tard, la Delegació d’Hisenda de Girona va subhastar 16 mules i 6 dels cavalls capturats a Camprodon.
El 29 d’octubre del 1915, Ignasi Girona era el president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Era un sindicat  de caire catòlic que tenia representació a tots els poble de pagès de la demarcació de Girona. El president va anar a Madrid a demanar la derogació de la llei de regulació de la circulació del bestiar, perquè –segons ell- no evitava el contraban i en canvi posava traves al negocis normals i, en conseqüència, provocava pèrdues als ramaders. El que sí provocava el contraban –segons les autoritats- era escassetat entre els pagesos  i els ramaders honrats, perquè els queviures s’apujaven.
El 15 de setembre del 1915, un telegrama del governador civil de Girona va arribar a tots els llocs de vigilància de la frontera. L’ordre era més vigilància envers el contraban de cavalleries amb França.
No van notificar més aprehensions fins el 14 de març del 1916, quan els carrabiners de Beget van capturar una partida de caps de bestiar mulat que anava de dret a França a través del coll de Malrem. A l’agost, van capturar 10 cavalls a Sant Joan de les Abadesses i el setembre van ser 15 les mules capturades a Vallfogona del Ripollès. A l’octubre, els carabiners de Tortellà van aprehendre 51 porcs procedents d’Olot que anaven cap a la frontera. Pocs dies després, l’alcalde d’Olot – segons la revista El Deber- es va queixar al Govern Civil del tràfic clandestí de bestiar porcí cap a França.
L’11 d’agost, els carrabiners van prendre 4 cavalls dins del terme d’Olot. El 9 d’agost del 1916, el contraban de bestiar per la muntanya va arribar a Madrid. El responsable d’Hisenda va dir que ell havia donat ordres per acabar-lo. El 15 de novembre del 1915, el Cos de Carrabiners va denunciar el setmanari La Libertad de Figueres per publicar articles relatius al contraban que afectaven l’honor de la institució.
Mentrestant, les subhastes continuaven el 19 d’agost, la Delegació d’Hisenda va vendre 7 mules preses a Sant Llorenç de la Muga.
El 15 d’abril del 1917 –segons Diario de Gerona- , el governador civil va ordenar mobilitzar la Guàrdia Civil per evitar el contraban de mulats a les muntanyes de Recasens (municipi de la Jonquera)  i el de comestibles al litoral de frontera. Pocs dies després, la Guardia Civil va descobrir 500 mules en una finca de Recasens. Era una finca sense pastures, per la qual cosa mantenir tantes mules suposava una despesa important.
Es veu que 200 mules ja havien passat la frontera. Va ser l’operació de més envergadura descoberta en el període de la Gran Guerra. Poc després, Hisenda va subhastar 400 mules de les 500 capturades als contrabandistes, prop del castell de Recasens. Segons la revista olotina El Deber, van ser adjudicades a Joan Abadia per 102.300 pessetes.
En aquella primavera, la guerra havia pres una virulència mai vista. Havien acabat les batalles del Somme i Verdun, les forces britàniques i franceses intentaven –sense èxit- trencar el front alemany a Arràs. Cada dia morien milers d’homes i de mulats per causa del foc de l’artilleria i de les metralladores.

El 29 de març del 1917 va tenir lloc el judici als contrabandistes Joan Armengol i Tomàs Barcet. Els fets havien tingut lloc el 3 de setembre del 1916. A les 6 del matí, un carrabiner va veure cavalleries carregades que avançaven per un camí de Camprodon. No era res fora del normal, perquè en aquella època el transport a les zones de muntanya es feia amb corrues de mules. Des de sempre, les mules traginaven sal del mar a la muntanya, vi i oli de l’Empordà a la muntanya i baixaven carbó vegetal de la muntanya a la plana. Si bé la imatge era normal, els temps eren anormals,  el carrabiner va pensar que es dirigien a Espinavell (terme de Molló), amb l’objectiu de deixar-hi la càrrega i passar els animals per la frontera. Va avisar el seu cap, el qual va ordenar que seguissin les cavalleries. Van comprovar com els contrabandistes van abandonar la càrrega i van marxar cap a la frontera, on els van capturar i els van prendre bestiar per valor de 900 pessetes.
El 4 d’abril del 1917, van jutjar Josep Visellach. Martí Vila, Josep Sitjà i Antoni Guillamet. Els fets explicats pels carrabiners eren que van veure avançar 7 mules el camí de la Vall del Bac a Camprodon, a les Planelles. Els carrabiners van haver de fer diversos trets d’avís. En sentir-se disparats, els contrabandistes  es van aturar i van ser detinguts. El fiscal els va demanar una multa de 18.000 pessetes a repartir entre els acusats.
El 8 de maig de 1917, els carrabiners van detenir 9 persones per contraban de fesols. Un d’ells, conegut com el valencià, va ingressar a la presó. Els altres van quedar en llibertat. 
El 17 de juny del 1917 van jutjar, Josep Vergés. L’havien detingut el 17 de juny del 1915 a Maçanet de Cabrenys mentre conduïa 50 caps de bestiar cap a la frontera. El fiscal li va demanar una multa de 4.201 pessetes.
A partir del 1918, entre la millora de la vigilància i el fet que França rebia un allau de cavalls i provisions provinents dels Estats Units i Anglaterra, el contraban de bestiar es va reduir. Quan es va acabar la guerra l’11 de novembre del 1918, ja no hi havia quasi contraban de bestiar ni d’aliments. Encara que sí n’hi havia de tabac i de begudes. La Gran Guerra estava acabada i la vida continuava.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada