dimecres, 25 de novembre de 2015

El llinatge olotí del gran autor del barroc

El poeta i dramaturg Francesc Fonanella considerat l'escriptor més important de la literatura barroca catalana culta era el vuitè fill del jurista garrotxí Joan Pere Fontanella.

Era el pettit dels vuit fills del jurista Joan Perer Fontanella (Olot. 1575-Perpinyà 1649). Amic del president de la Generalitat Pau Claris (Barceloba 1586-1641). Francesc Fontanella (Barselona, 1622-Perpinyà, 1682-83). és el representant més important de ka segona generació de poetes i autors dramàtics de l'època barroca al Proncipat de Catalunya. Està considerat l'autor més ambiciós de la literatura barraca catalana culta i un home combatiu per a dur a terme la fundació d'un teatre català culte i modern en català. En el seu temps va gaudir d'una gran consideració com a escriptor i ara ha estat recuperat gràcies a k'esfroç d'estudiosos com ara Pep Valsalobre, Kennetk Brownm Marc Sogué, Albert Rossich, Pep Vila, Eulàlia Miralles i Maria Mercè Miró.

A Olot hi ha un moonument al jurista Joan Pere Fontanella (pare de Francesc Fontanella). Des de la dècada de 1980 assegut a la punta del Passeig de Barcelona., és el principal símbol del catalanisme a la capital de la Garrotxa. Ho motiven els fet que va estar al costat de Pau Claris en la proclamació de la República Catalana (16 de geer de 1641). la qual només va durar fins al 23 de febrer quan els Braços Generals van proclamar comte de Barelona la persona de Lluís XIII de Borbó. Al final de la Guerra dels Segadors va haver de deixar una Catalunya qye tornornava l'àmbit dels Àustia i va morir.

Els olotins guarden record de Joan Pere Fontanella pel fer que un fill de la ciutat va tenir una transcendència en aquella voluntat de lluita per la identitat. Olotí també va ser Benet Fontanella, nascut el 1575 i ensenyal en lletres al convent del Carme, L'oncle va ser abat de Sant Pere de Besalú (1611) president de la Generalitat (1620-1623). En aquella Catalunya qye violia mantenir els drets polítics, el  paper dels Fontanella olotins i vinculats a la Garrotxa va ser de primer ordre.

Guerra dels segadors


De tota la família de juristes  i polítics, Francesc Fontanella (poeta i dramaturg) va ser el que va transformar els sentiments personals i les vivències de l'època en poesia i teatre. Es tracta del vuitè fill del jurista que té el monument a Olot i un dels esciptors més destacats del barroc a Catalunya. A més de poeta i dramaturg, Francec Fontanella també va ser una persona molt compromesa en la politica secesionista del Principat respecte de la monarquia austriacista d'Espanya i en l'annexió de Catalunya a la monarquia borbònica de França.
Ben jove, va acompanyar el seu germà Josep a la conferència de pau de Münster (Westfalia). En aquell moment, la major part de Catalunya estava sota domini franco-català, Els àustries només conservaven la ciutadella de Roses i part de l'actual demarcació de Tarragona, però Felip IV es mantenia ferm en la idea de recuperar Catalunya. A Münster, Espanya no reconeixia els representants dels països secessionistes (Catalunya i Portugal), però França va demanar un representant català al Consell de Cent i la Generalitat per tal d'ssessorar l'ambaixada francesa, Les institucions catalanes van escollir Josep Fontanella, el qual amb el seu germà Francesc eren a País el desembre del 1643. El paper de Francesc era el de secretari personal del seu germà.

A Münster va ser on es va tractar per primera vegada el concepte de nació-estat tal com l'entenem ara: un territori ben delimitat, en el qual viu una població amb una identitat col·lectiva que es regeix a través d'un estat.La idea de nació-estat va sorgir per trobar una solució a la guerra dels Trenta Anys (1611-1648), la qual abastava quasi tot Europa. La nova ordenació va acabar amb l'ordre dels estats feudals controlats en base de llinatges nobiliaris que no concordaven amb les indentitats comunes dels habitants.
En aquell temps Francesc Fontanella ja era una autoritat en els àmbits culturals de Barcelona. El 1641 va sognar un panegíric dedicat a l'acabat de morir Pau Claris (president de la Generalitat). Escriu:«Sent així Catalunya victoriosa cruel furor i còlera inhumana/d'un rei injust, tormenta procel·losa/, d'una nació  superba, enveja insana /, quan nostre deputat, llum portentosa/ venç de tants enemics fúria tirana». És una mostra de la poesia civil cultista de l'època.

L'escriptor
El 1643 va ser l'encarregat de redactar la sentència o Vexamen
en vers i de to burlesc, com es feia llavors del certament poètic que es va fer a Barcelona en motiu de l'arribada d'una reliquia de Sant Tomàs d'Aquino. Francesc Fontanella va escriure elegies (temes tristos; més abans de malenconia) i poemes pastorals. Escriví una romanços anomenats «giletes», en les quals ell, el pastor Gilet, canta els amors i els menyspreus de la pastora, Gileta. Va fer teatre barroc: Amor fermesa i porfia (1642), en què va barrejar escenes de lirisme i escenes còmiques: l'amor de Fontano (ell mateix)  Guidèmia per Elisa, després d'un seguit de malentesos la renúncia de Fontano va acabar la rivalitat entre els dos pastors per la noia.
En l'obra poètica destaca el sonet dedicat A la mort de Nise. No està clar qui era Nise. Durant temps, es va creure que era Helena Serra (la primera esposa), però estudis recents l'assenyalen dins de la Barcelona conventual de l'època.
En aquell temps, ja havia començat la crisi de l'home modern  es temia per la mort més enllà de la mort física. És a dir, temien l'oblit. Un tros de A la mort de Nise: «Flames més eclipçades/ que vençudes/ aurores algun dia lluminoses/ ombres ja de ma vista tenebroses/ tenebroses, mortas, però volgudes».
El 1649 es va casar amb Helena Serra de Mollet (filla d'un comerciant barceloní). El matrimoni només va durar tres anys, perquè Helena va morir el 1652 a Olot. En aquell moment, Barcelona estava assetjada pels exèrcits de Castella (casa d'Àustria) i Olot patia una epidèmia de pesta. Es creu que Helena Serra va viure i va emmalaltir en una casa de la família a Olot. Va ser enterrada a la sepultura dels Fontanella a la capella del Santíssim Sacrament de l'església parroquial de Sant Esteve. Segons explica l'historiador olotí, Josep Murlà, al 1954 van buidar les fosses de la capella del Santíssim Sacrament per fer espai per fer la capella dels Dolors. En el decurs de les obres van treure 11 camions d'ossos que van ser portats a la fossa comú del cementiri municipal.
Francesc i Helena van tenir un fill, Joan. Es creu que mentre Helena Serra moria a Barcelona, Francesc Fontanella patia el setge de Barcelona, el qual va finalitzar la guerra a favor del bàndol austriacista (monarquia de Felip IV. En aquest darrer temps, va escriure lletres satíriques romanços burlescs i ocasionalment temes obscens. Un exemple: «Grunyen los molins/ de pur rovellats/ mentre la duana/ està per llogar».

De l'optimisme al desengany

Al segle XVI, l'harmonia i l'optimisme que havien marcat la literatura renaixentista havien quedat enrere: l'home impulsat per les circumstàncies havia après a explicar el contrast i el desengany. La pèrdua d'il·lusions va ser el motiu que va portar Francesc Fontanella a escriure el drama teatral Lo desengany en el qual es va incorporar la ironia i la burla. És a dirm el desencantament i el distanciament, trets que s'han relacionat amb els desenganys polítics del partit profrancès o borbònic. El missatge final de l'obra està en el fet que la solució resideix en la capacitat de percebre el desenganys per poder superar l'engany, cosa que dóna una visió del món menys apasionada, però més lúcida. Lo desngany comença amb un diàleg entre els interlocutors. Un d'ells, Fama, diu: «Alerta amadors, alerta/ no fieu en les paraules». Durant el Barroc, va sorgir la consciència de la mutabilitat  (les persones i les coses canvien). La vida i el pensament de Francesc Fontanella no seguien un trajecte horitzontal, perquè Fontanella mudava segons les circumstàncies i la maduresa.
Els antecedents del pensament barroc eren els clàssics Sèneca i Plató i el pensador Michel de Montaigne: «La pressumpció és el mal natural de l'home -escriví Michel de Montaigne-. La més calamitosa de les criatures és l'home i a la vegada és la més orgullosa». En el primer vers del poema Desengany del Món (diferent de l'obra de teatre). Fontanella diu: «Passen edats i vides/ ab moviments subtil/ les unes mos segueixen/ a les altres seguim/ Los anys se precipiten/ tan veloçment a la fi/ que es començar a viurer/ començar a morir».
Es va acabar la guerra Si bé Felip IV havia hagut de mantenir els furs i els privilegis de Catalunya, els catalans que havien optat per la casa de Borbó (francesa havien perdut). Així doncs, Fontanella es va haver d'exiliar al Rosselló (acabat de ser incorporat a França). Al Rosselló es va casar amb Estasia d'Ardena i Cabastida (una noia també exiliada), la qual li va donar una altre fill. Poc després, Estàsia va morir.
Tot i que Fontanella cercava els escenaris per als seus escrits a França i a Catalunya, Góngora i Garcílaso de la Vega van ser els seus models literaris. Les tècniques poètiques que emprava són les del Segle d'or castellà. Usava molts de castellanismes i neologismes, perquè el castellà era la llengua que dominava. Cal dir que té textos en llatí i en francès i se sap que rebé influències de l'italià.
Poc després de la mort d'Estasia Ardena fou quan Francesc Fontanella va entrar a l'Ordre dels Predicadors al convent de Sant Domènec de Perpinyà En aquest període les temàtiques amoroses van allunyar-se de la seva obra i la religió va prendre-hi un paper predominant. També va fer algun escrit de caire polític d'elogi a les armes franceses. Es creu que va morir a Perpinyà durant el 1683, però es desconeix on a ser enterrat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada