dimecres, 25 de novembre de 2015

L'econom de Sant Salvador de Bianya

L’ECÒNOM DE SANT SALVADOR DE BIANYA


A la tardor del 1833 la força del carlisme a la Catalunya de la muntanya era encara molt feble, però ja actuaven faccions (1). Aquestes partides actuaven en moviment continu i s'agrupaven o dissolien amb rapidesa i si calia traspassaven la frontera. La seva actuació consistia a reprimir coneguts elements liberals, bandidatge i exigència de tributs. Per lluitar contra la partida del capellà d'Oix, Pere Massana, perquè devia ser fill d'Oix però exercia d' ecònom (sacerdot que regeix una parròquia vacant del sacerdot titolar) de Sant Salvador de Bianya, a Olot es varen formar tres companyies de voluntaris d'Isabel II. Els voluntaris d'Olot van topar amb la partida de Massana pel febrer del 1834 i després de diversos combats, segons escriu Joaquim Danés i Torras en el vòlum Història d'Olot VII, la dispersaren i feren que els seus membres, entre els quals hi havia frares es refugiessin a França. Això no obstant, la facció d'Oix, almenys així l'anomenaven tornà a aparèixer prop d'Olot. Danés exposa en la seva obra un escrit de l'historiador, Paluzie que diu que el 12 de juliol de 1834 l'alcalde major d'Olot, Benet Bonet, amb setanta voluntaris i la columna militar de Joan Rimbau dispersaren la facció ajuntada a Oix (2).


Massana arribà a tenir a les seves ordres més de cinquanta combatents. La seva manera de combatre era la mateixa que la dels miquelets i dels bandolers. És a dir, Pere Massana aprofitava el seu coneixement del terreny per aprofitar una posició d'avantatge o superioritat que el permetessin atacar i sorprendre l'enemic. En els arxius consta que en aquesta època qui de veritat feia de rector a Oix era Paladí Pagès , que ostentà la rectoria del 1827 fins al 1849. El més probable és que Massana no tingués cap càrrec eclesiàstic a Oix, però si a Sant Salvador de Bianya i en canvi fos natural d'Oix, cosa que li permetia ajuntar la seva gent a Oix i rodalies.

En aquell moment Catalunya es transformava vertiginosament i el carlisme d'aquells primers anys era considerat de poca rellevància en el context d'una societat que es debatia en l'estrebada de la Revolució Industrial. Que Pere Massana fos qui dominés les esquerpes muntanyes de l'Alta Garrotxa poc importava als industrials de la ciutat de Barcelona que maldava per superar els cent mil habitants.


El carlisme no arribà a ser una amenaça real fins que, amb la missió de cohesionar les forces catalanes, arriba una divisió navarresa comandada per Juan Antonio de Guergué, amb 2500 soldats d'infanteria i 100 de cavalleria La divisió, ajuntada amb els carlins catalans arribà a tenir més de 6000 homes, es va passejar per la vora de les muntanyes. En el seu camí cap a l'Empordà va passar prop d' Olot. Pere Massana des del seu càrrec de capellà ecònom de Sant Salvador de Bianya envià un escrit a les autoritats olotines, en el qual comminava el lliurament de la ciutat per evitar-ne la ruïna. Els defensors d'Olot li consideraren la petició de sacrilega. Guergué a Sant Jaume de Llierca es va enfrontar amb dues companyies del regiment d'Amèrica, que davant de la superioritat de l'enemic va haver de lliurar armes i equip
.

Un cop varen haver recorregut l'Empordà varen tornar a la Garrotxa, on amb altres forces locals, durant els dies del 6 al 9 d'octubre de 1835, varen assetjar Olot. La ciutat va resistir i va aconseguir el títol de "Molt lleial"

a. El 9 d'octubre part de les forces carlines es dirigiren a Beget per rebre el comte d'Espanya que s'havia de fer càrrec de manar el conjunt de les forces catalanes. Tanmateix el comte fou capturat per les autoritats franceses. Un cop Guergué i la Junta de Catalunya hagueren reunit aproximadament 10000 combatents catalans i d'organitzar-les en forma de regiments, les forces navarreses sortiren del Principat a finals de novembre.



El 1836, el carlisme assolí un grau de solidesa i organització força alt, però els catalans confiaven en una nova expedició militar que els reforces. En canvi, Carles V els envià un nou comandament militar i designà una nova Junta, el 22 de juny designà a Rafael Maroto i Isern com a tinent general de Catalunya. Maroto però era un militar al qual no provà la manera de combatre dels catalans, cosa que l'obligà a deixar el comandament i marxar per Núria a la tardor.

L'any dels carlins fou el 1837, quan amb una Junta consolidada i amb un el comandament del navarrès Urbitzondo, que gaudia d'una guàrdia de corps del país, s'apoderaren de Berga i Ripoll. Tanmateix els liberals, ,manats per Meer, des d'Olot els impediren la presa de Sant Joan de les Abadesses. D'aquesta guerra en destaca l'ocupació i saqueig de Ripoll per part dels carlins ja manats pel comte d'Espanya el maig del 1839. Els carlins atacaren Camprodon el 23 de setembre del 1839.L'estiu del 1840 la totalitat de les forces carlines passaren la frontera i entre ells molts dels combatents de l'Alta Garrotxa que el 1833 ja havien seguit la partida d'Oix, tal com era coneguda la força de Massanes,


1)HERNÀNDEZ, XAVIER. Història militar de Catalunya. Vol. IV. Temps de revolta. Pàg 98-125. Rafel Dalmau, Editor. Barcelona, 2004.
2)DANÉS I TORRAS. Història d'Olot VII. Pàgina 14


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada