dimecres, 25 de novembre de 2015

Les agulles del Tura

L’OLOT DE LES AGULLES DEL TURA


Estava dimensionada per acollir els 11.000 habitants que estenien la roba damunt dels horts de la vora del Fluvià i de Sant Miquel. Puntejava campanars, xemeneies i torres residencials. Retallava cases de tres plantes i fàbriques mitjanes. Així mostra la imatge agafada, en un dia indeterminat dels anys vint, per Carme Gotarde (1892-1953). L'objectiu, des de la carretera de Batet, va principiar Olot a través del Fluvià, amb molins elevats arran d'aigua i envoltada pels volcans Montsacopa i Montolivet, tots dos arranats d'arbres. El Montsacopa, amb els passos de la processó del Calvari, i Montolivet amb la vella torre de vigilància al cim i sense cap edifici a la falda. Al mig, el cimbori de Sant Esteve escampava la fe per la ciutat amb el suport d'esglésies i convents. Entre tants edificis religiosos, les agulles del campanar del temple de la Mare de Déu del Tura es precisaven en el paisatge de la muntanya del Puigsacalm. La demolició de l'església del Tura va començar al setembre del 1936. Al volum Història d'Olot XII, el doctor Joaquim Danés exposa: "a mitjan mes, posaven les bastides; durant la segona quinzena aterraven la part de darrere el cambril; seguí el desmuntament de les imatges de pedra de la façana, tot just inaugurades el 1930, i a continuació l'enderroc de la torre del rellotge i el campanar. Afegeix que "a primers d'octubre ja havia desaparegut l'agulla més alta del campanar. Les crisis del tèxtil i els polígons van esborrar les xemeneies. Per sort, les torres residencials en una funcionalitat o altra han quedat.La modernitat s'hi defineix en els pals de la línia elèctrica que baixa per la falda del Montsacopa, escalonada per les parets seques d'horts seculars. La concessió de l'enllumenat públic el tenia la casa Electra Brutau. Distribuïa electricitat a partir de l'energia que obtenien d'un salt d'aigua a Setcases. La família Brutau tenia fàbriques de fil a Sabadell i a Palau de Montagut, ara Sant Jaume de Llierca. La torre Pujador camí de la plaça del Carme apunta el benestar derivat d'aquell progrés. El 1920, elevaven la torre Juncosa, al passeig de Barcelona i Manel Malagrida, tot just, presentava el projecte de la casa que ara és l'Alberg de Joventut. La carretera de Girona entrava a la ciutat pel mig dels horts de Sant Miquel i de les Tries. No hi havia cases i pocs cotxes, al juliol del 1921, Olot va celebrar la primera festa de Sant Cristòfol per a conductors d'aquells automòbils que sorprenien els vianants. En aquella vila, Carme Gotarde havia heretat l'estudi del seu pare Antoni Gotarde (1853-1920). Com ell, es dedicava a fer retrats de famílies, de primeres comunions, casaments i batejos. Per casa seva van passar quasi tots els habitants de l'Olot del principis del segle vint. La noia va voler millorar el negoci i va decidir fotografiar paisatges per presentar-los a certàmens i obtenir prestigi.El 1927, després d'un concurs, el Museu d'Art Modern de Madrid va admetre dos treballs seus. Al gener del 1928, va presentar una exposició de 30 fotografies al Centre Excursionista de Catalunya. Va morir als 61 anys al convent del Cor de Maria d'Olot. Al 2002, mossèn Josep Maria Melció va fer donació de 6.600 plaques de vidre de Carme Gotarde a l'Arxiu d'Olot. El 2005, va ser inclosa entre les 12 fotògrafes pioneres de Catalunya en una exposició al Palau Robert.L'olot dels campanars i les xemeneies es va guardar a l'ull fotogràfic de Carme Gotarde.A l'esquerra, les agulles de l'església del Tura (ensorrades el 1936) i a la dreta la Torre (ara hi ha un hipermercat) limiten la imatge d'Olot.Gotarde fotografiava escenaris amb persones que han quedat com un testimoni del seu temps. Va ser reconeguda com a fotògrafa artística. La nena ressaltada amb llapís carbó és considerada una de les seves millors obres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada