dimecres, 25 de novembre de 2015

L'espia que feia teatre a Olot







L'ESPIA QUE VA APRENDRE TEATRE A OLOT

El petit Joan Pujol García escenificava una comèdia infantil al Casino d'Olot. Havia assajat molt perquè el públic format per pares i mares de la colònia barcelonina que passava les vacances entre la frescor de la font Moixina i l'ombra dels arbres del Firal  pogués estar ben orgullosa d'ell. A l'escenari, Pujol no tenia ni idea que el teatre après a Olot li serviria per dur a terme un dels enganys més importants i decisius de la història de la humanitat. Una vintena d'anys després de la comèdia, Joan Pujol es va convertir en Garbo l'espia doble que  va  reforçar i fer versamblant la previsió dels alemanys, els quals apostaven per un desembarc aliat a  Calais. La mà de Pujol va ser la que va fer arribar els informes falsos que van confondre el poder bèl·lic alemany i van propiciar-ne la destrucció.
Als anys 20, Joan Pujol García era a Olot perquè era la ciutat d'origen dels seus avis. A la capital de la Garrotja es fabricaven draps des de l'Edat Mitjana. En l'elaboració dels draps els tintorers hi tenien un paper clau. Amb l'ofici per bagatge, els Pujol van progressar a la Barcelona de finals del XIX i principis del XX. Joan Pujol Pena, el seu pare, va progressar tant que en el moment de la comèdia era un dels principals tintorers de Barcelona. Es va casar amb Mercedes García de Motril (Granada), amb la qual va tenir 4 fills
 Així doncs, el futur espia va créixer al carrer Muntaner de Barcelona, va anar a l'escola dels germans Maristes de Mataró i va passar estius a Olot. A principis de la dècada dels 30, va preparar-se per accedir a la universitat. La idea era fer Filosofia i Lletres, però al final va estudiar per avicultor. Al 1933, va fer el servei militar a la milícia i al 1934 va morir el seu pare. Al 1936 treballava de tècnic avícola i estava apunt de casar-se.
Com a molts, la guerra li va treure un futur tranquil amb l'únic objectiu de la prosperitat personal. El conflicte li va venir tan malament que va defugir incorporar-se a l'exercit de Republicà, cosa que li va suposar ser detingut a casa de la seva família política.
Mentrestant, el seu germà Joaquim va escapar del front i va arribar a peu a Olot, on els familiars el van acollir. La  seva germana Helena va anar a parar  a la presó per catòlica, on també va acabar la mare, Mercedes, per voler-la acompanyar.
Joan Pujol va tenir sort que la icota va contactar amb Socorro Blanco. Era una entitat clandestina que proporcionava vies d'escapol i identitats falses als detinguts de dretes.  Socorro Blanco li va obrir la porta de la presó i li va facilitar l’adreça d’una família d’acollida.
Al 1937, amb una identitat falsa va poder afliar-se al sindicat UGT. Va aprofitar el fet de ser tècnic avícola per aconseguir fer-se càrrec d’una granja avícola col·lectivitzada  a Sant Joan de les Abadesses. Hi va veure una via per passar a França, però al 1937 la frontera estava controlada pels anarquistes i els carrabiners. Les notícies dels grups de fugitius interceptats i massacrats  el van fer desistir de la granja.
Va tornar a Barcelona, on no li va quedar més alternativa que incorporar-se a l’exercit Republicà. Amb una identitat falsa, es va fer passar per tècnic en transmissions. Quan van descobrir que no en sabia li van ordenar passar cables entre les trinxeres i els llocs de comandament. Ho va aprofitar per passar-se al bàndol franquista.
Acabada la guerra, es va instal·lar a Madrid, on es va casar amb Araceli González i va començar a treballar en un hotel.  La vocació per les lletres, el feia estar atent a la BBC que donava notícies de laes ofensives victorioses dels alemanys, els quals van esclafar França amb 4 setmanes. A partir d’aquí es va adonar que davant seu s’obria un sistema dictatorial d’abast mundial.  Eren moments, en els quals Espanya es plantejava entrar a la guerra amb l’Eix.
Contrari a aquesta idea es va presentar a l’ambaixada britànica de Madrid per col·laborar a la BBC en emisions culturals en castellà, però no ho va aclarir prou i el van rebutjar.  Així doncs, es va presentar als alemanys i els va convèncer, amb molt de teatre, de ser un nazi convençut.
Abwher, els serveis d’intel·ligència alemanysm, el va reclutar. Va passar a ser Arabel, en homenatge a la seva dona. Al servei dels alemanys, el matrimoni Pujol  González se’n va anar a viure a Lisboa, on van començar a passar informació a l’oficina de la Abwher a Madrid. En realitat els deien que informaven des d’Anglaterra,.
A l’abril del 1942 i gràcies a Araceli va aconseguir ser captat pels anglesos, els quals se’l van endur a Anglaterra. Al Regne Unit, Pujol    va col·laborar amb Tomas Hárris. una agent secret britànic amb vincles a Mallorca. Ambdós van participar en els enganys que van precedir el desembarc dels aliats al Marroc (novembre del 1942). Al
1943, els aliats van decidir obrir un front a França i el calia fer un desembarc. Per aturar-los els alemanys van començar a construir la muralla de l’Atlàntic. Els aliats van decidir despistar-los sobre el lloc del desembarc i el punt d’Anglaterra, on concentraven les forces. Van fer un exercit fictici amb tancs i avions inflables i van fer ús d’una xarxa d’agents secrets que enviava informes sobre els moviments de l’exercit fal als alemanys. El teixit havia estat creat per Pujol i Hàrris, comptava amb 27 agents i Pujol havia deixat de ser Arabel  per convertir-se en Garbo.
Els agents enviaven missatges falsos i  amb suport de verídics que denotaven l’existència d’un exercit d’1 milió d’homes inexistent i alhora difuminaven l’exèrcit real.
Garbo va tenir l'èxit principal  quan, un cop fet el desembarc a Normandia, van enviar missatges falsos que van  alentir la reacció dels alemanys. Arran dels missatges de Pujol els alemanys van mantenir 7 divisions a Calais i van desviar forces que sortien de París cap a Calais.
Així doncs, els missatges falsos van pemetre assentar milions de soldats a Normandia i convertir les divisions Panzer en objectiu fàcil dels avions aliats.
Tot i això,  2 mesos després de Normandia els alemays van codecorar Pujol amb la Creu de Ferro. Paral·lelament, els anglesos el van nomenar membre de la Reial Ordre de l’Imperi Britànic. Després Garbo va desaparèixer  i va ser donat per mort a Angola (1949).  Després se’l va localitzar a Vençuela des d’on es va divorciar d’Araceli i es va casar amb Carmen Cilia Alvárez. A Veneçuela va treballar a la companyia petroliera Shell.
En motiu del 40 aniversari del sembarc, va reaparèixer a Catalunya. La revista Interviu li va dedicar reportatges i al 1984, Josep Maria Espinàs li va fer una entrevista a TV3. Era un dels pocs referents catalans i fins i tot espanyols amb participació decisiva al desembarc de Normandia

.  Va morir, de veritat, el 10 d’octubre del 1988. Està sepultat a Choroní (Veneçuela). La seva vida ha estatr biografiada per autors tan rellevants com Javier Juárez o Stephan Talty. El gironí Edmon Roch va guanyar un Goya amb el documental Garbo el espia,.

1 comentari:

  1. Quin personatge tan interessant. Amb els agents dobles mai se sap a quin dels dos bàndols li faran el llit. I en Joan Pujol, realment, costa de saber què li podia passar pel cap, què el motivava per anar canviant de vida, de país i de bàndol.

    ResponElimina