dimecres, 25 de novembre de 2015

L'impacte de la Setmana Tràgica

L’IMPACTE DE LA SETMANA TRÀGICA

 

Les manifestacions i els piquets van fer tancar les fàbriques i els comerços de Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i la Bisbal d'Empordà

L'inici d'una guerra a l'Àfrica a causa de l'explotació de les mines d'Uixan i Afra va provocar la Setmana Tràgica de Barcelona del 25 de juliol al 2 d'agost del 1909. La revolta també es va estendre a les comarques gironines. Va provocar un mort a Anglès, el trencament de les comunicacions amb Barcelona i una vaga general amb aldarulls a Girona, i a bona part de municipis industrials.
Fa cent anys, els rifenys no van acceptar la concessió de les mines d'Uixan a Espanya fetes pel seu cap Bou Humara El Roqui (pretendent). A les ordres de Mohamed Ameziane El Mizzian van enderrocar El Roqui i van començar a fustigar els treballs a les mines fins a arribar a parar-los. El Govern, pressionat pels interessos dels financers, va decidir intervenir militarment. Un grup de treballadors del tren de la companyia hispanofrancesa entre les mines i Melilla fou atacat pels rifenys el 9 de juliol de 1909. El Govern va decidir la mobilització de reservistes. La mesura va produir moltes protestes i aldarulls a tot l'Estat. Els esdeveniments més forts van tenir lloc a Barcelona, on es van incendiar convents i esglésies.
L'esvalot va arribar a les comarques gironines, on hi hagué vaga general a tota la demarcació i aldarulls entre les forces de seguretats i els obrers. A Anglès, es va produir un mort entre els treballadors, que, com a revenja, van cremar la caserna de la Guàrdia Civil després d'haver-ne fet sortir els estadants.
Els motius de descontentament de les masses obreres eren que la burgesia estava exempta d'anar a la guerra si pagava 1.500 pessetes i que els reservistes ja havien fet el servei militar i havien format família. L'embarcament de tropes a Barcelona va començar l'11 de juliol. Al moll, es van produir les primeres manifestacions antibel·licistes. La crispació popular, alimentada pels partits socialista, nacionalista republicà, anarquista i radical, va augmentar fins a culminar amb aldarulls. El dia 26 de juliol les forces obreres convocaren la vaga general a tot Catalunya.

A Girona ciutat, segons explica el diari La Lucha del dia 27 de juliol, grups d'obrers van recórrer els carrers per incitar el tancament de fàbriques i tallers. En arribar a la plaça de la Independència per parar les obres d'un edifici, la policia els va intentar barrar el pas sense èxit. Els comerços van tancar tots. Cinquanta persones van marxar a Santa Eugènia i Salt, on les fàbriques van anar tancant.

Altres municipis. Un grup d'obrers de Figueres va intentar cremar les vies del pont sobre la Muga, cosa que va evitar l'exèrcit. A Sant Feliu de Guíxols, els piquets van recórrer les fàbriques fins a arribar a la d'un empresari que va disparar contra els obrers i en va ferir uns quants. La Guàrdia Civil, per apaivagar els ànims, va detenir l'empresari. A Llagostera, Cassà de la Selva i Banyoles grups d'obrers van tallar les vies del tren. A Palamós, per grups els piquets van fer tancar les fàbriques. A Olot, a la tarda, els obrers van deixar de treballar. A la Bisbal, els revoltats van impedir la sortida i arribada de carruatges i van fer tancar les botigues. Segons La Lucha, el dia 28 van entrar a Girona 200 homes i dones de Salt que es dirigiren al Centre Republicà Radical. L'objectiu era tancar la Grober. A dos quarts de dues del migdia, entre el pont d'Isabel II i el carrer Progrés, hi havia 500 obrers. La Grober va tancar però els aldarulls van continuar tot el dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada