dimecres, 25 de novembre de 2015

Oficis de pagès

Des del segles XVII fins a començaments del segle XX, existien en els pobles de la Garrotxa una gran quantitat d’oficis compartits. És a dir un ofici que es complementava amb el cultiu de tants camps com la família podia suportar. Així es troben en una mateix període quatre o cinc teixidors a Argelaguer, cinc o sis paraires a Mieres, almenys dos o tres sastres a Les Planes, dos sabaters a Sant Joan les Fonts, tres  espardenyers a Tortellà, dos ferrers a Santa Pau, dos barbers a Castellfollit de la Roca, tres carnicers a Les Planes, dos fusters a Sant Esteve d’en Bas; a més de molts cistellers, traginers, filadores i cosidores. Aquests oficis van ser transcendentals a l’hora de l’acabament del règim feudal perquè els pagesos més humils poguessin prosperar i efectuar els primers contractes feudals que amb la vinguda del règim liberal aconseguirien en propietat completa

      Així l’establiment del camp de la Palanca de Mieres escrit a la notaria de Banyoles el gener del 1787, a través del qual el sastre Salviombravella es quedà a perpetuïtat l’explotació; mentre que  Anton de Trincheria es reservà el domini directe (el dret de vendre) i l’abat de Sant Esteve de Banyoles cobrà el lluïsme de setanta lliures, set sous i sis diners per aprovar la transmissió. El lluïsme era el dret a rebre una part del valor d’un contracte feudal. Si en Salvi Ombravella només hagués disposat del que treien els seus avantpassats del cultiu dels camps i dels jornals, hagués estat impossible que hagués prosperat amb l’establiment del camp de la Palanca, avui propietat de la família Coll de Mieres.

     També és significatiu que en els documents de privilegis eclesiàstics comencin a figurar gent d’oficis, com el ferrer d’Agelaguer (Joan Giralt 1745), el  cirurgià  d’Argelaguer (Antoni Prat 1701-Dídac Alabori 1735). A més la  possessió d’un ofici era determinant a l’hora d’accedir al Comú de Veïns Per exemple el Comú de Mieres el 1834 estava format  per en Josep Bover (pagès propietari) ,  regidor primer, Antoni Figueres (ferrer) , el regidor segon, Josep Collboni (pagès propietari) , el regidor tercer Josep Noguer (teixidor) , el diputat, Pau Vinyes (fuster) , el síndic general, en Josep Solà (pagès propietari) , i el síndic personer en Joan Puig (parcer).

Tanmateix els propietaris amb més possessions eren els que més importància tenien. Era tal la seva importància que el governador militar el 1837 els va escollir a ells, en comptes de al batlle a l’hora d’escollir els membres de les milícies que havien de protegir a Mieres la fidelitat a la reina Isabel II i a la seva mare Cristina, reina regent. Val a dir, que els propietaris de Mieres eren en la seva major part partidaris actius del pretendent Carles. El resultat va ser que, al cap d’uns mesos, hi havia un destacament de soldats a Mieres que protegia la zona i produïa unes molèsties molt grans als veïns i a l’Ajuntament.

Els oficis donaven una gran vivacitat als pobles que ara, fora de les hores en què les mares i les àvies van a buscar la mainada a l’escola resten molt buits. Els artesans solien fer la feina a peu de carrer, mentre conversaven amb la gent que passava. Fins el carnicers mataven el porc al mig del carrer.

 Els cops de mall del ferrer, el martelleig del sabater, el sacseig del teler, el batejar del paraire eren la música quotidiana, ara, definitivament apagada dels carrers estrets i costeruts de Mieres, Santa Pau, Montagut, Tortellà, Sant Esteve de Bas, Les Planes, Castellfollit...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada