dimecres, 25 de novembre de 2015

Olot imant de modernistes

OLOT IMANT DE MODERNISTES

L’aparició oficial del Modernisme va tenir lloc al voltant 1892, , quan tota una sèrie de grups renovadors que actuaven  en el món de l’art:  la literatura, la música, la pintura, l’escultura i l’arquitectura es van articular al voltant d’un programa que era difós per la revista  L’Avenç. La idea era passar d’una cultura de costums i regional a una de país avançat, al mateix nivell que les de les nacions més cultes i poderoses. Per això es necessitava una llengua ben normatitzada capaç de ser usada com a vehicle lingüístic normal en totes les manifestacions d’una societat desenvolupada. També volien el reconeixement social de l’artista com un ésser superior. Cosa essencial perquè els pintors, escultors i els arquitectes  i els escriptors poguessin fer obres del mateix nivell que els referents europeus.
En els apartast lingüístics i literari el moviment comptava amb Raimon Caselles, Jaume  Brossa,  Joan Maragall, Alexandre Cortada, Pompeu Fabra i Santiago Rusiñol. Aquest darrer, al 1881 va fer la ruta del Taga (entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll) per tal d’escriure la crònica de l’excursió al butlletí que editava l’Associació Catalana d’Excursions. Va il·lustrar el text amb els seus propis dibuixos.  Rusiñol responia a la idea de l’artista total del Modernisme.
 En tant que dibuixant  i pintor, al 1888, va arribar a Olot. Rusiñol volia conèixer els paisatges que  a través de les teles de Joaquim i  Marià Vayreda havien triomfat a la sala Parés de Barcelona i havien demostrat que l’Impresionisme també es podia fer a Catalunya. Russinyol va estar un temps a Olot, on va pintar 30 quadres. Segons explica Margarita Casacuberta a l’article Records d’un final d’estiu a Olot, « Joaquim Vayreda i la seva pintura representaven, en aquells moments, la tradició immediata assumible pels modernistes que reaccionaven contra l’academicisme artístic representat, sobretot, per les exposicions «nacionals» de Madrid. D’aquí la defensa de la sinceritat, l’emoció el verisme de la pintura de Vayreda contra la pintura cromo, convencional i anacrònica, que triomfava a les exposicions oficials».
Del concepte que, el  germà de Joaquim, Marià Vayreda tenia del Modernisme, Josep Berga i Boix va escriure: «quan començava a descapdellar-se sobre el Modernisme i les tendències d’ara, quan veia una nota justa enèrgica i ben dibuixada, jo no he sentiti gaires crítics que hi toquessin tant». Va afegir: «com apòstol de la nova idea estava en el lloc més arriscat de la trinxera». Berga i Boix considerava que Marià Vayreda era conscient que  Catalunya despertava d’un  ensopiment de segles a través del Modernisme». Josep Berga fer les afirmacions en un reportatge en memòria de Marià  Vayreda a la revista el Montanyench del 18 de gener del 1903.
És uns demostració que l’arribada d’artistes com Rusiñol va ser prou ben acceptada a Olot. Enric Galwey, Josep Pinós, Artur Masriera, Joan Llimona,  i Ramon Casas, Josep Maria Tamburini  van fer com Rusiñol i  van pintar a Olot. Fins Joan Maragall, en tant que poeta, va voler saber i cantar els paisatges de la rodalia d’Olot.
Així els ideals modernistes eren vigents tant a Olot com a Barcelona o Sitges.  Una altra mostra la va donar Josep Berga i Boada. Es tracta del fill de Josep Berga i Boix que va ser professor de l’escola de Belles Arts  i impulsor del museu de Sant Feliu de Guixols. També va ser un pintor reconegut. El juny del 1900 va fer una conferència a Olot sobre el Modernisme.  La Comarca Olotina explica: «va demostrar que no havia de fer por, perquè havia existit sempre i existiria mentre el món fos món».
Això no obstant, el Modernisme situava l’home al mig d’un caós , d’un desordre natural, en el qual  tan podia anar bé com malament. Maragall havia difós Nietszche, el qual propugnava un home nou   que havia de donar un nou sentit al món. Un home que tenia com a valors la salut, la voluntat ferma i decidida, l’amor i la idea de substituir els vells deures per la seva pròpia voluntat.
Eren un conceptes que xocaven amb l’ordre dirigit per deu que sempre havia propagat l’església catòlica per això a Olot, com arreu de Catalunya, també, van sortir detractors del Modernisme.  Així la Fulla seràfica de l’1 de desembre del 1909 exposa: «veureu com la plebs artística ansia recargolamenis i coloraines, residus d’allò que en un temps s’anomenà Modernisme». Afegeix: «els veritables  refinats senten un gran entusiasme per la grandiosa tranquil·litat de les estatues gregues». Continua: «veureu com les capes inferiors s'enllorden en les fangueres de les humanes bestiatitats i  perden  tota noció de moralitat per causa de les corrents de disolució que engendra el liberalisme».
La Tradició Catalana del 7 del 9 del 1917 explica: «volem una Catalunya ben cristiana i ben catalana i per aconseguir tan bells idelas vam combatre els corrents del Naturalisme i del Modernisme del segle XX que volient estrafer-la i desfigurar-la. Precisen que en una altra proporció els contraris al Modernisme van lluitar amb el mateix entusiasme que Sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis ho van fer contra el Renaixament pagà del final de l’Edat Mitjana.

En tot cas el Modernisme va arrelar a Olot, on es durant a primera part  del segle XX es van escenificar obres del teatre modernista. Un dels autors més representats va ser Santiago Russiñol  amb El jardí abandonat. Les obres d’Adrià Gual, Ignasi Iglésias i Josep Pous i Pagès també van ser a Olot. L’esperit d’innovació  va perdurar a Olot durant tot el segle XX, a través del reconeixement dels artistes, sobretot dels pintors i d’una gran sensibilitat per tot el que és o deriva de l’art.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada