dimecres, 25 de novembre de 2015

Sibil·la de Fortia

SIBIL·LA DE FORTIÀ
Una jove de la petita noblesa empordanesa va arribar a ser la reina consort de la corona d'Aragó, la qual estava formada per la uniò  dinàstica entre el principat de Catalunya i els regnes d'Aragó, València i Mallorca. Era una corona basada en una federació d'estats medievals, en la qual cada territori tenia corts, generalitats i constitucions pròpies. Els furs establien els deures de la monarquia, els quals eren la defensa de la integritat territorial, mantenir els homes en la propietat i legislar. La successio estava vinculada al primogènit mascle i les femelles no podien heretar el poder reial, encara que sí les propietats. En aquest context de jerarquies familiars, una jove que no era parenta de cap nissaga nobiliària important va arribar al seient més alt, al qual podia aspirar una dona de la seva èpoc: el de la reina.

A la dècada dels 50 del segle XIV, va néixer Sibil·la de Fortià. Era filla de Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí (un matrimoni de la petita noblesa del comtat d'Empúries). Eren feudataris del comte d'Empúries. És a dir cobraven els impostos i explotaven la propietat, però n'havien de donar una part al comte, al qual devien obeir i servir. Tenia dos germans: Bernat i Marquesa. Era una noia d’una gran bellesa i sense formació. La van dur  a Barcelona a fer de dama de companyia de la reina Elionor de Sicília (1325-1375), tercera esposa de Pere III.  Síbil·la va passar del casal familiar de l'Empordà al palau de Barcelona, on fia d'asistent personal de la reina. Una espècie d'amiga supeditada als desitjos de la primera dona del país. La reina, Elionor, no era una dona bella, perquè era coneguda com la reina grossa. Però si sabia fer bé la feina de reina i d'esposa. Va tenir 2 fills mascles Joan (1350-1391) i Martí (1356-1410 i una noia Elionor d'Aragó (1358-1382). Els dos nois van ser reis i va casar la noia amb el rei Joan I de Castella. No se li podia demanar més a una reina que, a més, va ajudar tant com va poder en la feina del seu home.

Quan el rei Pere va decicir casar Artal de Foces (noble aragonès) amb una esposa jove per recompensar-li la fidelitat de tota una vida, Síbil·la de Fortià va ser l'escollida. Artal de Foces era l' encarregat de la custòdia personal de la reina i hostentava els títols de senyor de la Vall d'Hostoles i de governador de Mallorca. L'home de confiança depassava en 32 anys Sibil·la, la qual devia tenir, més o menys, 20 anys. El 1371,Síbil·la van anar a viure al palau que Arnal de Foces tenia a Barcelona (Josep Garrido i Valls, vida i regnat de Martí I). Així va passar de ser dama de companyia a ser la dona d'en Foces (com l'anomenava el rei), un dels homes més importants de la cort.
Artal de Foces va morir al 1375 i Síbil·la va tornar a fer de dama  de companyia. Un any després va morir la reina Leonor de Sicília. Llavors Sibil·la va passar a ser l’amistançada del rei, Pere III el Cerimoniós. Des de l’estiu del 1376, se li coneix renda i casa pròpia. Això no obstant, quan el rei la va deixar prenyada d’Isabel va anar a viure al Palau Reial.
 A més dels fillis d'Eliolnor. el rei tenia 3  noies més grans d’un primer matrimoni amb Maria de Navarra. Eren Constança, Maria i Joana. Atenció: Joana es va casar amb Joan (comte d’Empúries i nét de Jaume II). El comte Joan I d’Empúries era el senyor dels Fortià i dels seus parents que també eren de la petita noblesa de l’Empordà. En la mateixa mesura que Sibil·la ascendia a la cort, els seus parents s’enfortien davant del comte que s’enfadava per això i també perquè defensava l'autonomia del comtat d'Empúries dins del Principat de Catalunya. Cal destacar que el comte d’Empúries era amic de l’infant Joan (primogènit i futur rei Joan I El Caçador). Tot i això. Joan i el seu germà Martí, en un principi, no van veure en Sibil·la una enemiga i la van tolerar sobretot per evitar un altre matrimoni que suposés descendència. Amb la categoria d'amistançada reconeguda,, Sibil·la tractava d'evitar el quart matrimoni del reu amb una dona que no fos ella. En aquest punt, els interessos Sibilil·la coincidien amb els fills dels rei, els quals no volien més hereus (Rafel Tasis-Joan I).
La cosa va canviar l’11 d’octubre del 1377 quan Sibil·la es va casar amb el rei. La nena Isabel va passar a ser filla legítima i en conseqüència infanta. Per la serva part es va convertir en la reina consort. A l'acte de coronació a Saragossa el 1381, no hi van assistir els 4 fills del rei. En aquest temps, el rei va prenyar 2 cops Sibil·la, però els fills que eren nens van morir.
Mentrestant, l'hereu, Joan, després d'un matrimoni fallit (la princesa va morir), va enviudar de Mata d’Armanyac, amb la qual va tenir 5 fills en 5 anys i de tots només va viure Joana. Mata d’Armanyac va morir de part. Per al vidu, el rei va destinar la filla de la seva filla Maria de Navarra, la qual era esposa de Frederic III de Sicília. És a dir volia casar el fill amb la seva néta que eran neboda del seu fil, Joan. La finalitat del matrimoni era solucionar problemes al regne de Sícila en permanent rebel·lió.
En contra de la voluntat del pare, Joan va escollir una noia proposada per Carles V rei de França. Li van ensenyar una imatge de Violant de Bar de 15 anys i en base al dibuix i les explicacions dels mitjancers va decidir. Violant era una noia molt eixerida, però partidària del papa Climent VI. Era el temps del cisma. Hi havia dos sant pares: Climent a Avinyó i Urbà VI a Roma I. El germà de Violant, Louis de Bar (cardenal de Climent), havia estat vituperat a Roma i era un dels més ferms suports del Sant Pare d’Avinyó.El rei Pere III es mantenia neutral.  L’elecció del primogènit el va posar en un compromís i li va provocar un disgust colossal.  Joan I d’Empúries i enemic dels Fortià va ajudar en el que va poder al infant a aconseguir el casament amb Violant.
A Barcelona, Violant va tenir 2 fills que van morir.  La reina Sibil·la va etzibar al nou matrimoni: <qui de filles enceta, de fills en resta>.
A Barcelona i sense el suport dels familiars del rei, Sibil·la es va crear la seva xarxa d’influències. L’escriptor Bernat Metge al Somni la defineix com una dona de molt d’enteniment, voluntat i paciència. Va col·locar tots els parents que va poder. Al seu germà Bernat, li va donar el custodi personal)del rei.
Al comtat d’Empúries, els petits senyors emparentats amb Sibil·la agafaven ales i el comte les volia tallar. Joan d’Empúries va atacar Bernat Alemany d’Orriols (senyor de Foixà i conegut com n’Orriols).  L’atac va servir perquè el rei posés en marxa l’exèrcit cap al comtat d’Empúries per tal de desposseir el comte. Al capdavant, hi va posar Bernat (germà de Sibil·la) i no Joan I (marit de Violant i hereu). Joan va intentar mitjançar, però el rei i la reina es van presentar a l’Empordà ben decidits a acabar amb el comte.  Es veu que l’hereu (Joan) va aconsellar al comte que davant la desproporció de forces llogués mercenaris i el comte en va fer cas i es va gastar 65.000 florins per llogar entre 500 i 800 genets.
Desproveït del comandament de l’exèrcit reial, el propi Joan va reunir militars i va desfer els mercenaris, quan es concentraven a Durban de las Corbièras (Rosselló). Mentrestant, tot i la superioritat en efectius de l’enemic, el comte resistia l’exèrcit mal dirigit pel germà de Sibil·la. Hi havia marxes i contramarxes i setges que es feien i es desfeien. Finalment el comte va quedar acorralat a Castelló d’Empúries. Va ser quan la seva dona i filla del rei, Joana va anar a trobar el pare i aquest en veure la seva actitud la va bufetejar. La humiliació va provocar la mort de la dona del comte d’Empúries, el qual al final es va veure obligat a embarcar-se cap a l’exili.
Sibil·la havia vençut, però el rei estava malalt. El 30 de desembre del 1386,  Sibil·la va deixar el Palau Menor, l’acompanyaven el  seu germà la seva mare (Francesca de Vilamarí) i tots els partidaris. A més, marxaven amb tot el que havien pogut carregar. El rei va quedar sol i moribund, cosa que va encendre els consellers i els ciutadans de Barcelona, els quals van mobilitzar l’exèrcit de la ciutat per perseguir els fugitius que ja passaven per Sitges.
El germà petit Martí, que seria el rei Martí l’Humà, va prendre el comandament de l’exèrcit i es va presentar a Sant Martí Sarroca, on es refugiaven Sibil·la, el seu germà (Bernat) i tots dels seus partidaris., els quals van ser traslladats i tancats al Castell Nou de Barcelona.
A Sibil·la la van tancar a la torre d’en Vives, al Raval. La van acusar d’haver provocat la mort del rei amb bruixeria. El nou rei, Joan I, volia el cap de Sibil·la i potser cremar-la viva i tot, però el seu germà Martí, una bona persona en el mésampli sentit de la paraula, no. En un principi, Joan va demanar turment per Sibil·la i els seus, però els jutges que duien el procés van dir que no. L’empordanesa va veure que la cosa anava molt malament i va cedir totes les propietats i gràcies  que lihavia deixat el rei Pere III.  El seu germà Bernat, rendit també va poder salvar-se. Això no obstant, Bartomeu Llunes, Bernat d’Abella i la major part de partidaris dels Fortià van ser decapitats a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 29 d’abril de 1387.  Passat el primer foc, Sibil·la va ser traslladada al castell de Montcada. Després, gràcies al suport del Consell de Cent, d’alguns nobles i del Sant Pare d’Avinyóva poder tornar a Barcelona al Palau Major a viure amb discreció.  S’havia salvat de la venjança de Violant i Joan pels pèls. El  nou rei va tornar el comtat d’Empúries al comte en tant que administrador del seu fill.
El nou rei va bastir una cort molt costosa plena de gent que usava el caràcter reposat i procliu a les arts de Joan I. La reina Violant el va ajudar  molt, perquè tot i els greus problemes que tenia a Sardenya, Sicília i fins l’Empordà va ser atacat per Joan III d’Armanyac, germà de Mata (primera dona de Joan). El rei català va derrotar el comte d’Armanyac, el qual tenia complicitats amb el comte d’Empúries, el qual va ser empresonat a Castellví de Rosanes, on va morir el 1398. Va ser el darrer comte d’Empúries reconegut pel rei.

El monarca s’entretenia en les arts i en la caça. Va morir per sorpresa quan caçava al bosc de Foixà, davant del castell d’Orriols. Llavors es va descobrir que la cort de Joan I era un niu de corruptes i la reina Violant de Bar quedava per donar comptes. De seguida va dir que estava prenyada, però  quan van saber que no la van traslladar al Palau Major, vigilada per 4 dones. Al palau, hi havia Sibil·la per la qual cosa Violant es va negar a anar-hi. Llavors Sibil·la va ser traslladada al monestir dels frares de Sacs. Els partidaris de Violant i de Joan van ser processats, però no van patir la contundència dels que havien estat al costat de Sibil·la. La de Fortià ja no va canviar de domicili fins que va morir amb uns 56 anys d’edat el 4 de novembre del 1406. Havia arribat a reina consort d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal); duquessa consort d’Atenes i Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, Cerdanya i Empúries (1377-1387). Isabel (la seva noia) es va casar amb el comte Jaume II d’Urgell i va ser àvia de Pere de Portugal (conestable). Sibil·la va ser enterrada al monestir dels framenors de Barcelona. Després les restes van ser traslladades a la catedral de Barcelona. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada