dissabte, 20 de febrer de 2016

El miracle del Marne


El 4 d’agost del 1914 , l’Agència Consular Francesa a Girona anunciava: <A França, la mobilització general ha estat decretada per avui i per diumenge. Doneu difusió a aquesta notícia i pagueu el viatge amb tercera classe fins a Cervera de la Marenda a qui no tingui possibles>. En aquell dia, la circulació dels trens francesos va quedar limitada fins a Perpinyà. Només hi arribaven els trens espanyols que enllaçaven amb els francesos (llavors hi havia diferència de vies). Els trens que hi arribaven d’Espanya  transportaven joves que anaven a incorporar-se al seu país. Hi havien molts religiosos dedicats a l’ensenyament a Catalunya per causa de la llei francesa de la prohibició de les congregacions religioses del 1905. Els frares francesos de Besalú van tornar tots a França.

Els trens que tornaven de França transportaven passatgers que volien escapar de la guerra o eren expulsats de França per simpatitzar amb els alemanys i també catalans que marxaven de França. El Diario de Gerona  explicava: <Ahir  [3 d’agost] van passar trens extraordinaris que duien passatgers en direcció a Barcelona. D’altra banda, els trens que anaven a França duien poca gent, només joves que marxaven a incorporar-se a l’exercit francès. Quan passaven per les estacions els joves feien manifestacions d’entusiasme. A part, dels trens van notar que la circulació d’automòbils provinents de França havia augmentat notablement. L’endemà, dia 5, va continuar el pas cap endins d’Espanya de trens plens de passatgers provinents de França. En la seva major part eren obrers espanyols que marxaven de França. L’11 d’agost, va passar un cotxe amb 63 noies alemanyes. Eren institutrius que havien estat expulsades. També van passar expatriats, però cada vegada menys.

França es va afanyar a naturalitzar tots els estrangers que vivien a França i els va incorporar a l’exercit. Per proximitat molts tenien passaport espanyol i molts eren catalans. La naturalització va afectar els catalans que vivien a la zona de la frontera amb Espanya: la Cerdanya, el Vallespir i el Rosselló. També hi havia catalans que se n’havien anat a França a treballar o eren refugiats polítics i van ser enrolats. D’altres quan va esdevenir el conflicte ja estaven a l’exercit, a la legió o en regiments colonials. Uns altres  es van allistar per considerar que la causa dels aliats afavoria Catalunya.

A la memòria dels homes trobo Joan Gibrat (Sant Llorenç de la Muga -16/8/1895) reclutat a Perpinyà i mort l’11 de juny del 1916 prop del fort de Tavannes a Verdun; Francesc Carbonell  (la Jonquera - 6/9/1889) reclutat a Perpinyà i mort al bosc de la guerra del Somme, el 15 d’agost del 1915; Jordi Jalibert (Portbou 29 d’abril del 1893), reclutat a Burdeus i mort el 15 de setembre del 1915 a Suain (Marne); Josep Borreil (Figueres-20/9-/1886) mort al Somme el 4 de setembre del 1916; Salvador Borreil (Figueres-27/5/1896) mort a Livorno Itàlia el 19 d’octubre de 1918; Francesc Brunet (Setcases-31/10/1894) mort el 14 d’agost del 1917 a Meuse,  Emili Josep Franch (Alp-6/9/1891), reclutat a Albi i mort el 29 de març del 1915, al Marne; Josep Capallera  (Darnius -23/12/1894) , reclutat a Perpinyà i mort el 4 d’abril del 1918; Enric Capallera (Darnius 25/2/1884) mort el 4 d’abril del 1918; Josep Codina (Ripoll -30/8/1894) mort el 23 de novembre del 1915 a Suain, (Marne).

Altres gironins són Bernat Camós (Banyoles 1885-Neuville 1918), Joaquim Cairo (Palafrugell 1892-Pas de Calais 1916) Marià Rafel Bagot (1991 Cassà de la Selva-Villiers 1915), Joan Gibert (Girona 1893-1916), Francesc Brugues (Garrigàs 1886- Vosgues 1916), Joan Agustí (Figueres-1/10/1877-Somme ,1916). A la fulla de certificació no hi figura la causa del reclutament, però n’hi han que es van incorporar a regiments de l’exercit regular, on per ser-hi s’havia de tenir la nacionalitat francesa. En canvi, Rafel Bagot  (Cassà de la Selva), Bernat Camós (Banyoles), Francesc Brunet (Setcases) i Josep Codina (Ripoll)  consten en un regiment de Marxa d’Estangers (legió estrangera). La llista de catalans i de valencians (residents a Algèria i a la comunitat valenciana) és molt llarga.

 El 14 d’agost, els alemanys van atacar Bèlgica. França va atacar per la frontera est. Va començar la batalla de les fronteres. Van tenir lloc les batalles de Mulhuse, Lorena-Charleroi, Mons le Cateau, el setge de Mauberge i Sant Quintí. L’artilleria pesada dels alemanys va aturar els atacs francesos i va mostrar la capacitat de matar de la nova guerra. El govern Francès va es va adonar que necessitaria molts soldats i la gent es va adonar que a la guerra moderna era molt fàcil morir.
El 20 d’agost, els guàrdies municipals de Girona van haver de fer una batuda per treure els nombrosos transeünts que fugits de França havien acampat a la Devesa.
Quatre dies després, l’exercit alemany va irrompre a França. Un milió tres-cents mil soldats alemanys caminaven cap a París, si hi arribaven la guerra a França estaria acabada i França també. El 24 d’agost, semblava que res impediria els alemanys arribar a París. Van avançar fins arribar al riu Marne i envoltaven els exercits aliats. Els anglesos ja feien un pla d’evacuació de França.

 Els francesos i els seus aliats estaven contra les cordes. Tanmateix, una antena ubicada a la Torre Eiffel va descobrir un missatge de la ràdio alemanya. Els alemanys estaven esgotats i lluny dels magatzems de provisions. Els aliats van optar per un contraatac. L’encarregat de dur-lo a terme va ser Josep Joffre (Rivesaltes, 1853-París, 1931). Joffre havia preparat el VI exercit a París i va fer el que li havien dit va atacar per sorpresa el costat de l’exercit alemany. Era el 5 de setembre i França va atacar per Nanteuil-le-Haudouin i Meaux. L’endemà els alemanys s’hi van tornar i l’exercit de Joffre patia molt. Faltava gent per cobrir tantes baixes. Els alemanys no podien enviar gent de manera ràpida al front, però els francesos jugaven a casa. El governador de París va reunir 660 automòbils – en la seva major part taxis- i va dur soldats al front. El primer transport motoritzat de tropes no va ser decisiu, però va ajudar.  El 9 de setembre el sisè exercit francès es va retirar darrera el riu i els alemanys el van perseguir. En avançar van deixar una esquerda oberta. El cinquè exercit francès i dues divisions britàniques van entrar-hi i van atacar els dos exercits alemanys al descobert. El miracle del Marne havia tingut lloc. Els alemanys es van haver de retirar fins al riu Aisne. La guerra va entrar en una fase d’estancament.

El 7  de novembre del 1914, l’Empordà Federal va publicar la carta d’un testimoni del Marne. <D’un nostre amic que no fa tant de temps vam saludar en aquesta ciutat. La carta va ser escrita a Compiegne, el 24 d’octubre del 1914. Vàrem marxar d’Aloi el 7 d’agost en direcció a Luneville, i mes tard a Diana Capel, fins al canal que segueix el riu Marne. Per primera vegada, el dia 19 vàrem entrar en foc i vàrem tenir 6 morts i 14 ferits. Després els alemanys es van retirar cap a Creville el Royale. El dia 25 d’agost després d’un combat que va durar de les 8 del matí a les 6 de la tarda, vàrem treure els alemanys de Rodresmust. Vàrem haver d’avançar contra l’artilleria i la infanteria. Vàrem tenir 107 homes fora de combat, però la victòria va ser per nosaltres. Després vàrem anar a Nancy i Toulont, on vàrem reposar 8 dies. El 25 de setembre, vora de Saint Michel el nostre oficial va ser mort, i ara jo sóc el cap de secció. El primer d’octubre a les planures de Belmont, vam ser destacats a 300 metres de les trinxeres enemigues, on vàrem haver de fer foc tota la nit. Hem tingut moments de prova, i el coronel –a més de la felicitació-  m’ha proposat pel grau d’ajudant i la medalla militar. Tot i trobar-nos a primera línia de batalla, els queviures arriben per ara no ens falten pa, cafè, sucre i llaunes de sardines, formatge i llonganissa. En fi estem bé.

El menjar ens el duen en els cotxes del regiment, `perquè a les petites poblacions no hi queda gent, ni res; doncs, el pas dels alemanys s’ha deixat sentir d’una manera esgarrifosa; el que han fet amb les dones, vells i criatures no té nom. Són crueltats que sols hi pot donar crèdit qui com jo les ha vistes amb els seus propis ulls. En aquest moment, ens traslladem més cap al nord. En tota la línia que hem recorregut, la situació és molt bona. He d’elogiar les tropes angleses, índies i colonials>.
L’Empordà Federal continua pel seu compte: <Els paràgrafs d’aquesta carta ens confirmen la tàctica excel·lent del nostre paisà Joffre. Ell procurava tenir les tropes reposades, per això acabada l’acció del 25 d’agost va enviar part de les tropes que havien entrat en foc a reposar a Nancy i Toul. El text acaba amb la informació d’un diari de Madrid que confirma abusos de l’exercit alemany al districte de Luneville. En aquell temps de guerra les cartes eren revisades i l’autor no hi podia expressar calamitats que incitessin el derrotisme.

El miracle del Marné havia salvat França, però també havia establert el preu en vides que calia per guanyar la guerra. Els pobles frontereres van augmentar de població masculina. A Tortellà els pròfugs i desertors van posar les bases a la futura indústria d’espardenyes de la localitat. A Camprodon –segons Diario de Gerona-: <Abdó Llosas de 28 anys i desertor de França va entrar a la casa número 7 del carrer Isarch. Després de veure una copa de vi, va parlar amb Dolors Blanch de 20 anys, amb la qual mantenia una relació amorosa Sense saber perquè va treure un pistola i li va disparar a la cara i al coll i la ferir de gravetat. Després va agafar una escopeta de canons retallats i es va disparar al cap. Va morir i era l’1 de gener del 1915.

Més tard, el 17 de octubre del 1917 Diario de Gerona donava la notícia de la detenció d’un desertor de l’exercit francès que estava reclamat pel jutjat de Figueres. El 3 de març del 1917, la Veu de l’Empordà avisava: <Els pròfugs i desertors i refugiats polítics i encara els responsables de delictes no sotmesos a extradició, als quals empari el dret d’asil i que per aquestes circumstàncies no puguin proveir-se passaport hauran d’inscriure’s en aquesta alcaldia en el termini de 8 dies. Hauran de presentar 3 fotografies i se’ls expedirà una cèdula d’inscripció.

El 2 de març del 1918, Empordà Federal informa que tot desertor francès que vulgui tornar a França no ha de fer altra cosa que presentar-se al Consulat General o a les duanes. Els indica que podran obtenir una amnistia que seria negada als desertors que no tornessin.

L’11 de novembre del 1918, els contendents va signar l’armistici. El 7 de desembre el mariscal Joffre es va adreçar a l’Empordà Federal: <Hem rebut del gran català del Rosselló, l’heroi del Marné la següent carta: <Estic mol emocionat per l’amable telegrama que m’haveu enviat en nom de la redacció del diari Empordà Federal. Un voldria donar les gràcies i traslladar-vos l’expressió dels meus millors sentiments.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada