dijous, 31 de març de 2016

La guerra d'Armanyac 


Les companyies de camins de Bernat d’Armanyac van posar Besalú en setge. Era l’11 de febrer del 1390. Les companyies blanques eren bandes de soldats mercenaris anglesos i francesos. Es van fer famoses per la ferocitat que van demostrar a la Guerra dels 100 anys entre Anglaterra i França. A Besalú, el setge no els va sortir bé. Hi havia una bona muralla que va evitar l’entrada dels mercenaris fins que va arribar Bernat IV de Cabrera (vescomte de Bas i comte d’Osona). De bon primer, Bernat de Cabrera va entrar a Besalú i després en va sortir i va desfer el setge. Un mes després el vescomte de Bas va tornar a derrotar els mercenaris en una batalla que ha quedat a la història, com la batalla de Navata.



«Companyies d'armes de gent estranya son entrades al Rosselló i després, senyor per la terra de Conflent i per la terra de la Cerdanya són entrades a Catalunya». D'aquesta manera els jurats de Girona van avisar de la invasió del comte Joan III d'Armanyac (1359-1391) al rei Joan I d'Aragó. Era el desembre del 1389, Joan III d'Armanyac era el comte d'un ampli territori entre la Gascunya i la Provença. Tenia un greu problema amb les treva de 3 anys de la guerra entre els regnes d'Anglaterra i França. Sense feina, les companyies de mercenaris bretons i anglesos recorrien els camins del seu comtat per robar i abusar de la gent per sobreviure i enriquir-se. Alguns capitans de companyies havien pres castells i s'havien erigit en senyors del territori sense cap respecte a ningú (G.Duflos-Les Amis d'Allegre 2004-12). L'ocasió li va venir de la mà de la marquesa Isabel de Monferrat (filla de Jaume III de Mallorca i vídua de Lluís I d’Anjou). La marquesa va traspassar a Joan III d’Armanyac els drets sobre el regne de Mallorca que havia obtingut de la mort del seu espós Lluís Id'Anjou (1339-1384).

El regne de Mallorca

El regne de Mallorca era el resultat del testament de Jaume I el conqueridor. Del 1276 al 1279 va ser un regne separat del d'Aragó. Després va ser un regne privatiu. És a dir tenia rei, però sense corts, i estava sotmès a la corona d'Aragó. Això no obstant, perquè tornés de ple a la corona d'Aragó, el rei Pere III el Cerimoniós (pare de Joan I) va haver de tornar a fer la conquesta de Mallorca al 1343. A part de les illes, el regne de Mallorca abastava el Rosselló i  la Cerdanya.
El darrer rei efectiu de Mallorca, Jaume III de Mallorca (1324-1349) va vendre el Rosselló i la Cerdanya a Lluís d'Anjou (llavors regent de França). Amb els diners va reclutar un exercit i va desembarcar a Mallorca, on va ser derrotat i mort a Llucmajor per l'exercit de Pere el Cerimoniós i pare de Joan I. Pere el Cerimoniós s'ho va quedar tot Mallorca, la Cerdanya i el Rosselló. A la batalla,  el fill de Jaume III que també es deia Jaume va ser fet presoner i amb ell la seva dona Violant de Vilaragut i la seva dona i la seva germana Isabel (esposa de Lluís d'Anjou). El rei Pere els va deixar anar, però la família va mantenir la reclamació sobre el regne fins que Isabel (casada amb Lluís d'Anjou-marquès de Monferrat) va tenir la idea de traspassar-los a Joan III d'Armanyac.

Mata d’Armanyac (1347-1378)

Joan III encara tenia una altra raó per demanar el regne de Mallorca. Era que la seva germana Mata d'Armanyac (1347-1378) havia estat la primera dona del rei d'Aragó, Joan I. El casament havia servit per reforçar la casa d'Armanyac davant dels seus rivals els comtes de Foix. A més, Joan III havia estat un aliat de Joan I d'Empúries en la guerra que va mantenir contra el rei d’Aragó, Pere III el Cerimoniós, pare de Joan I. Quan era príncep Joan I va desfer una armada de cavallers mercenaris manats per Bernat d'Armanyac (germà de Joan III). Els va sorprendre al juny del 1484 a l'albada quan encara dormien a Durban de las Corbièras, al Rosselló.
Un altre motiu per dur les companyies de camins  Catalunya era l’empresonament de l’arquebisbe de Burdeus (a mans dels anglesos) a Barcelona. Joan d’Armanyac va fer servir el greuge per atraure’s els caps de les companyies angleses.



Treure les companyies de casa

La idea de Joan III d'Armanyac era atacar el regne d'Aragó per treure'n un botí, amb sort algun territori o una compensació per treure els mercenaris de Catalunya. Joan III d'Armanyac havia estat instruït per Lluís Anjou, l’espòs de Isabel (filla de Jaume III rei de Mallorca). El duc d'Anjou havia participat en el conflicte entre França i Anglaterra i havia estat regent del regne de França (Jean de Ferreras-Histoire du Royaume de Majorque). Sabia molt bé que qualsevol altre mitjà que no fossin les armes no servia per reclamar una corona. Primer va demanar a Joan I d’Aragó una compensació per mantenir les companyies mercenàries desocupades per la treva en la guerra entre França i Anglaterra.
Sense resposta, va ajuntar tots els membres de les companyies d'armes que campaven pel seu país i els va posar a les ordres del seu germà, Bernat III d'Armanyac (el sorprès a Durban les Corbièras). Era molta gent una veritable exercit que es desplaçava en gran part a cavall. Les cròniques parlen de grans quantitats de rossins, cavalls de mitjana qualitat que servien per la caça i la guerra. Eren inferiors als corsers de batalla muntats pels senyors d’importància,
Les preparacions de Joan III d’Armanyac van tenir ressò a Catalunya. El rei Joan I va exposar la situació a les corts de Montsó, a les quals va demanar contribució econòmica.
 El rei Joan I va ordenar reforçar tots els castells i viles per tal de resistir la invasió. D’aquest temps –segons alguns historiadors- pot datar la fortificació del pont de Besalú. La proximitat de les companyies estrangeres va propiciar el nomenament de Jaume Querol (batlle) i de Guillem de sa Riera del castell de Dosquers governadors. La causa era facultar-los el refugi de la gent al castell. A Olot, l’abat del Catllar va haver de destinar les imposicions als olotins a les obres dels murs, els valls i les torres de defensa (Joaquim Danés i Torras-Història d’Olot V). El 28 de novembre els Jurats de Besalú es van reunir d’urgència. Van decidir vendre els censals per tal de proveir-se d’armes: bombardes, ballestes de torn i reparar i enfortir les muralles (Jordi Sagrera-Les muralles de Besalú, pp.13).
Per la seva part el rei demanava reforços a tots els regnes de la corona d’Aragó. El 3 de gener de 1390 el rei Joan va encomanar a diverses persones i entitats de València que enrolessin 100 almogàvers murcians per la defensa de Catalunya. Ho van fer.

El 3 de gener de 1390 el rei Joan havia encomanat a diverses persones i entitats de València que enrolessin 100 almogàvers murcians per la defensa de Catalunya.  La ciutat de València, si més no agraïda encara de la col·laboració de Catalunya en la defensa de la ciutat contra les tropes castellanes en temps de la guerra dels dos Peres, no solament féu un donatiu en diners per la defensa del principat, sinó que a més es preocupà d’enrolar almogàvers, als quals donà 2 florins d’or per cap per al camí, ja que anaven al servei del rei (Maria Teresa Ferrer  i Mallol- Organització i defensa d’un territori fronterer, pp.174).
Tot i els preparatius, l'armada d'Armanyac va travessar la frontera i va començar a fer estralls. Va ocupar el Rosselló i va entrar a l'Empordà, on van saquejar tot el que van trobar fins arribar a les portes de Girona (Maria Teresa Ferrer-Els darrers sobirans del Casal de Barcelona, pp,144).  Es van apoderar del castell de Bascarà. Gilabert de Centelles (Governador del Rosselló) va enviar a Figueres tota la gent que tenia. Els mercenaris eren gent experimentada a la guerra. Feien escales, amb les quals pujaven a les muralles dels castells. En ocasions ho feien per sorpresa. Quan tenien el castell es dedicaven a saquejar tot l territori que protegia.


L’11 de febrer Bernat d’Armanyac va atacar Besalú i el va posar en setge. De Besalú no se'n va sortir gràcies a les muralles i les armes comprades pels jurats. Al cop de poc d’establert el setge va arribar  Bernat IV de Cabrera (comte d'Osona i vescomte de Bas), el qual estava sota les ordres de l’infant d’Aragó, Martí (lloctinent, capità general i futur rei, Martí l’Humà).
Segons els Annals de la Corona d'Aragó de Jeronimo Zurita, <els armanyaquesos van mantenir el setge de Besalú durant dies, però Bernat IV de Cabrera va aconseguir entrar a Besalú i després se'ls llançà a sobre amb diverses companyies d'homes d'armes i els forçà a retirar-se>.
   Per aquell temps el rei d’Aragó encara era a les corts de Montsó. El rei va haver de deixar les corts de Montsó  i en el seu lloc hi va deixar Violant de Bar (la reina). Fet el relleu, va marxar cap a Catalunya (Josep Garrido i Valls-Vida i regnat de Martí I, pp.95).
L’1 d’abril, el rei d’Aragó, Joan I, va arribar a Besalú per seguir els fets d’armes de prop (Josep Maria de Solà Morales-Unes notes del restaurat pont de Besalú). El rei va estar 4 dies a Besalú, des d’on va escriure 10 cartes. El 4 d’abril va sortir cap a Figueres.


Va saber que Joan d’Armanyac reunia  reforços per entrar a Catalunya i ajudar el seu germa Bernat. Comptava amb el suport del duc de Bretanya i el comte de Montfort. La notícia va fer que Joan I (rei d'Aragó) comencés a reunir un gran exercit. El rei va demanar almogàvers valencians, cavallers i de tot el que va poder. En poc temps -segons Zurita- va reunir 4.000 cavallers i un elevat nombre d'homes de peu.

Uns temps després, l'exercit del regne d'Aragó i el rei eren a Girona. Va ser quan Bernat de Cabrera es va avançar i davant de Navata es va trobar amb 8 companyies enemigues. Cabrera va guanyar i va prendre 400 cavalls als mercenaris. Raimon de Bages també va derrotar un altre cos de mercenaris en una topada a Cabanes. Zurita exposa: <Davant de Cabanes, el cavaller Berenguer de Vilamari es va barallar amb ell [el capità Mastin] i el va vèncer i el va fer presoner.

Després de les dues topades, l'exercit reial va sortir de Girona en ordre per destruir per sempre les companyies de mercenaris i acabar amb el problema. En veure el que li esperava, Bernat d'Armanyac va desfer el campament i molt preocupat per conservar el botí que havien arreplegat va passar per les Alberes i es van refugiar al Rosselló. Zurita exposa: <Com que aquella gent no venia amb cap més altre finalitat que robar i recollir van alçar el camp i van marxar>.

Al maig, l'exercit del rei d'Aragó estava a Perpinyà. Al cap de poc, i en consideració que els mercenaris  eren fora de Catalunya, el rei Joan I va tornar a Barcelona, on molt enfadat -el 22 de juny del 1390- va donar ordres que no s'acceptessin rescats pels homes d'armes i pillards (gent que feia la guerra per arreplegar) a les ordres de Bernat d'Armanyac que havien estat fets presoners. També va renovar les aliances amb el comte de Foix per fer la guerra al comte d'Armanyac en els seus dominis.
Un cop, el rei Joan va comprovar que els mercenaris estaven fora dels seus dominis, se’n va tornar a Girona.

Falconades

Quan els mercenaris hovan  saber van tornar a entrar al Rosselló a robar i saquejar (DMJ Henry-Histoire de Rousillon). Aquesta vegada manats pel propi comte,Joan III d’Armanyac. Van atacar Mosset, Salses i Sant Hipòlit. Els castells i les viles emmurallades els resistien si podien, però no hi havia cap seguretat als camins. El governador del Rosselló, Gilabert de Centelles, no sabia com aturar les incursions que es feien amb rapidesa sobre llocs imprevistos i en base al coneixement dels passos de muntanya.
Va ser quan el governador  va fer us de l’espionatge per saber on tenien els castells els capitans que manaven els mercenaris. Va saber que un dels capitans era el senyor de Fraysse. Segons les informacions, el senyor de Fraysse havia deixat Rodez (prop d’Albi), on tenia el quarter general, per anar Fraysse a passar la festa de la Mare de Déu d’Agost.


El governador va sortir de Perpinyà amb seixanta cavallers i seixanta ballesters i a l’albada es va plantar davant del castell de Fraysse. El senyor era fora, però Gilabert va incendiar el castell i el poble del costat. L’èxit de l’expedició va suposar que a partir de llavors els catalans tornarien cop per cop. Hi van haver-hi més incursions d’una part i de l’altra fins que un esdeveniment va aturar les devastacions mútues. Va passar que el gendre de Joan III, Carles Viscontí (senyor de Parma), li va demanar ajuda per lluitar contra el senyor de Milà. Els capitans de les companyies de camins van veure la riquesa de la Lombardia al seu abast i van seguir Joan III cap a una nova guerra. Els esperava el duc de Milà, Galeazzo Visconti, el qual en comptes de seguir una guerra medieval de castells i setges, en va fer un de parar emboscades. En va fer un de tan ben feta que Joan III, comte d’Armanyac, hi va perdre la vida. El seu germà Bernat VII va ser el nou comte d’Armanyac.

2 comentaris:

  1. Bon dia, em poso en contacte amb vostè per preguntar-li sobre un article que va escriure vostè en aquest blog sobre el combat dels Carlins a Oix, no he estat capaç de trobar-ho. Seria tan amable, si aquesta penjat en algun lloc, passar-me l'enllaç, faig un petit estudi d'aquell combat.
    Moltes gràcies!!

    ferny45@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara l'he tret per perfeccionar-lo, però ja us l'enviaré.

      Elimina