diumenge, 31 de juliol de 2016


Detenen a Olot Stanislas Padlewski el revolucionari més buscat del món
                      
Entrada
La notícia del fet que un dels revolucionaris més potents d’Europa havia estat detingut a Olot va omplir les primeres planes dels diaris europeus. El detingut era l’assassí del general en cap de la policia secreta de l’imperi rus. A Olot, van arribar desenes de periodistes francesos i espanyols. El dubte va sorgir: en veritat el detingut era el perillós nihilista (doctrina contrària als valors suprems)  internacional.  El pres era un home ros amb cicatrius al rostre i al coll que s’havia hostatjat a la fonda Estrella i havia fet coneixences a la ciutat. Per confirmar si era Padlewsky van arribar a Olot, policies francesos. A la ciutat, també van arribar reporters dels principals diaris de París, Madrid i Barcelona.

L’evasió de Padlewski
A primers de gener del 1891, totes les policies d’Europa cercaven el revolucionari Stanislas Padlewski. Uns 14 mesos abans, el fugitiu d’origen polonès havia assassinat el general rus Seliverstoff (cap de la policia secreta rusa). A París, Padlewski havia disparat al cap del general per venjar les detencions de camarades anarquistes. De fet, Padlewski odiava a mort l’Imperi Rus des que molts familiars seus havien mort en la repressió de la revolta polonesa del 1863. Des de llavors, a cada lloc del món, on Rússia tenia un conflicte  hi havia Stanilas Padleweski. Així havia estat a Turquia i Sèrbia. I va ser a París, on es va enamorar d’una dona més fanàtica que ell, però casada. Per quedar-hi bé va proposar-se matar el cap de la policia secreta russa. Va aconseguir entrar a l’habitació del seu enemic el va esperar 20 minuts. Quan va arribar, Silverstoff li va demanar que delatés els seus i es va asseure a buscar papers. Padlewsky va aprofitar per disparar-li al clatell. Fet el crim, va sortir al carrer i va marxar.
Rússia va reclamar Padlewski a França i la petició es va convertir en un afer internacional. França –des de Napoleó- era amiga de Polònia i la guerra de Crimea l’havia feta més enemiga de Rússia. En aquell moment, Rússia havia suprimit el congrés de Polònia i fins el nom havia tret. Era la província del Vístula.

El conflicte internacional estava obert.
Després del crim, Padlewski es va refugiar a casa de Severinne, la dona del periodista Antoine Duc-Quercy. Poc després, un altre periodista, George Labruyère, va organitzar la fuga de Padlewski. Convençut que l’assassinat havia estat un acte de justícia, Labruyère va fer passar Padlewski pel seu metge. Així van poder sortir de França i embarcar a Trieste per fer la ruta Palerm, Malta, i Gibraltar. Un cop Padlewski va ser a Gibraltar, Labruyère va tornar a París, on va publicar un reportatge a l’Eclair titulat “Com he muntat l’evasió de Padlewski”. En veritat, va aconseguir un èxit periodístic sense precedents, però va ser arrestat, li van demanar 13 mesos de presó i al final el van absoldre.
 El periodista no va confirmar si Padlewski havia aconseguit embarcar o encara era Europa. La policia el buscava a Bèlgica i Anglaterra i la premsa publicava cada novetat que apareixia el fugitiu. Padlewski es va convertir en un precedent mediàtic del que serien els fugitius famosos.

Padlewski a Olot
El 9 de gener del 1891, el capità dels carrabiners d’Olot, un tal senyor Eliseo Gil (Així el denominava la premsa de Madrid i Barcelona, però a la revista l’Olotí li deien Hilario Moreno), va detenir un senyor que va afirmar ser Padlewski.  Segons va escriure més tard el propi detingut en una carta a La época de Madrid (publicada 20 de gener del 1891) va anar així: <Em trobava a la meva habitació a la tarda del 9 de gener. Quan em disposava a netejar el meu revòlver, se’m va presentar una criada, la qual em va dir que Eliseo Gil, capità de carrabiners de Filipines m’esperava fora. Vaig deixar sobre un dels dos llits de l’hotel (la Fonda Estrella), el meu amic el revòlver. Vaig baixar a baix i vaig dir a l’oficial que no tenia cap obligació de dir-li qui era jo a l’hotel>.
La versió que va donar La época de l’11 de gener va ser aquesta: <Telegrafien des d’Olot que el capità de carrabiners –en base d’obeir ordres superiors- es va traslladar a la Fonda Estrella, on s’hostatjava un home que en ser interrogat va afirmar ser Llorenç Francès. L’interrogat va demanar al capità que l’acompanyés a l’habitació. Un cop al quarto es va negar a lliurar la documentació al capità i va confessar que era Padlewsky, l’assassí del general rus Seliwerstoff. El capità va recollir el revòlver de sobre el llit i va deixar el presumpte Padlewsky tancat. Mentrestant, el pres va intentar escapar i va trencar una finestra, però els crits d’una dona el van fer recular. El capità va tornar amb una parella de guàrdies civils i van detenir el suposat assassí, quan intentava fugir per una porta falsa de la quadra de la fonda. Registrada l’habitació, van trobar cartes, lletres de canvi. El detingut va lliurar 20 bales i l funda del revòlver que abans el capità li havia pres>.

La noticia de la detenció de Padlewski  va arribar a la premsa nacional i internacional. El 10 de gener, El Liberal-Madrid exposava: <Continua la incertesa sobre la veritable personalitat del pres d’Olot. La premsa francesa comença a notar greus defectes en la instrucció del procés Padlewski, I la detenció a Olot de la persona que es fa passar per l’assassí del general rus. A tota Europa hi ha la mateixa ansietat perquè s’identifiqui el pres d’Olot que és sens dubte un ésser excepcional física i moralment>.


Olot amb el fugitiu
Els olotins estaven amb el detingut, perquè l’havien conegut i al capdavall el setmanari local, l’Olotí, definia Padlewski com el matador d’un tirà de la Polònia i un patriota que s’emocionava quan cantava l’himne del seu país. Un olotí va explicar als periodistes, que arribaven a Olot en gran nombre, que havia conegut al detingut quan era  Leopold Francis. Fins hi havia compartit cants. Van parlar de nacionalitats i el detingut va començar a cantar himnes nacionals de tot Europa. Quan va arribar l’himne polonès, l’amic estranger li va taral·lejar una rima trista amb llàgrimes als ulls. L’Olotí explicava: <El poble diu que aquest individu val 80.000 pessetes>. Aquí la premsa i la gent d’Olot posava l’incís en l’interès per detenir l’ hostatjant de la Fonda Estrella. També exposava que el pres volia expressar el seu agraïment al jutgem Vicens Dieguez, el secretari, Jesús Abadia, el carceller, Marià Calvo i, en particular, al responsable de la Fonda Estrella, Francesc Tutau. També es va mostrar agraït a les visites que va rebre el passat diumenge.
.





Al cap de poc el capità de carrabiners- segons l’Olotí- Hilario Moreno va anar a la redacció de l’Olotí  a fer rectificar un paràgraf. Li van contestar que s’atengués a la llei d’impremta. Com que no es va sortir amb la seva, el capità va desafiar el periodista Josep Maria Basil en duel, però Basil no li va fer cas i va atribuir el desafiament a l’acalorament provocat per la situació.
 El 12 de gener del 1891, el Heraldo de Madrid exposava: <Els diaris s’ocupen preferentment de la presó de Padlewsky a Olot. Ahir, es va posar en dubte que el pres fos el veritable Padlewsky, però avui ja es considera cert>. Afegeix: <Es suposa que es proposava pujar a algun dels transatlàntics espanyols que van de la península a Amèrica>.  Les notícies van seguir: <Res passa de particular respecte de Padlewski: continua malalt. No han arribat encara els agents de la policia francesa que l’han d’identificar, S’espera per avui el retrat que envien de París del veritable Padlewski per veure si s’assembla al detingut>. La detenció començava a tenir conseqüències: <El ministre de Governació va fer apercebre ahir oficial i severament el governador de Girona per haver notificat a París de la detenció del suposat Padlewski. Aquesta conducta resultaria irregular i molt més, si el pres d’Olot no fos el veritable Padlewski>.

 El dubte va començar a prendre força. La República- Madrid 16 de gener de 1891: <Aquí ningú creu ja que el pres d’Olot sigui Padlowski. L’opinió és que només és un criminal vulgar o un desertor que en veure’s sorprès ha volgut demanar l’atenció i amb el supòsit d’evitar l’extradició s’ha presentat com un pres polític. Segons un telegrama d’aquest matí, hi ha indicis per creure que és un desertor belga, nomenat Leopold Olberg, que va desaparèixer fa poc temps>. El 18 de gener –segons La època de Madrid- el consul francès a Girona va afirmar que el detingut d’Olot no era Padlewski. Va basar-se en l’entrevista que un periodista del Siecle XIX va fer el detingut. A l’interviu, el pres havia dit: <El meu nom és Lopold Calberg. Em van expulsar de París pel meu zel boulangista (moviment polític derivat del general Georges Boulanger) i llavors vaig marxar a l’Àfrica i em vaig allistar a la legió estrangera. M’he compromès una altra vegada i m’han expulsat del regiment i del territori francès. Em van dur a la frontera i aquí em trobo>.

La falsedat
El 13 de gener del 1891, El Imparcial –Madrid afirmava que –segons informacions del seu corresponsal a París- les senyores Du Query i Severine, -havien col·laborat en l’evasió, de Padlewski- van manifestar que l’individu detingut a Olot no era Padlewski. Segons elles, el veritable Padlewski no tenia cicatrius ni al rostre ni al coll i el detingut sí.
La revista l’Olotí del 2 de febrer del 1891, va exposar: <Ahir a les 8 del matí i acompanyat de 2 guàrdies civils va ser traslladat a Girona l’estranger que amb el nom de Padlewski, tant ha fet enraonar aquí i fora d’aquí>. Per la seva part, la policia buscava connexions entre Calberg i els anarquistes locals. La policia sospitava que la detenció de Calberg era una estratagema destinada a desviar l’atenció sobre el veritable Padlewski. A Olot, hi havia una cèl·lula anarquista prou potent. Dos anys després, la Guardia Civil va detenir-hi 6 persones per tenir dos petards de dinamita. Els van acusar de voler fer explotar la dinamita en el decurs dels focs artificials de les Festes del Tura. A més, els van trobar document, una pistola i un punyal (Noticiero Universal-14 de setembre del 1893).
El veritable Padlewsky segueix la detenció d’Olot

Al final, les autoritats van deixar en llibertat Leopold Calberg, qui va agrair el tracte que li havien donat a la fonda Estrella i les atencions dels olotins durant la seva estada a la presó.
Llavors la premsa va definir de maniobra d’engany la detenció de Caldberg a Olot.  Al cap de poc, el 15 de febrer del 1891 La Depéche va informar que el cadàver de Padlewski havia estat trobat mig menjat pels llops entre Filipólis i Kalzabil. Tampoc va ser veritat.
El veritable Padlewski era a Gibraltar. A Gibraltar – segons El Liberal 1 de març del 1892-, va saber del seu fals captiveri a Olot. Els membres de l’organització de l’evasió havien organitzat falses aparicions de Padlewsky a Londres, Brussel·les i Sofia. El pres d’Olot era desconegut per a ells, però es va convertir en un còmplice voluntari. A Gibraltar, l’autèntic va passar moltes penúries i va haver de subsistir gràcies a un cantant espanyol de carrer. Al final, li van arribar diners i es va poder embarcar al vapor Etruria que primer el va dur a Liverpool i després a Nova Yorck.
A Amèrica va anar a Texas, on es va poder instal·lar a San Antonio. No li va anar bé i quan va saber d’una millora de les relacions entre França i Rússia es va sentir abandonat pels seus companys de lluita,. El 27 d’octubre del 1891, Padlewski es va disparar tres trets al cap, amb el revòlver que li havia proporcionat Labruyère a l’inici de la fuga. Li van trobar un passaport fals a nom d’ Otto Hauser. Els papers que tenia de llistats de nihilistes als Estats Units, cartes d’anarquistes europeus i d’altres documents van desaparèixer



Leopold Caldberg
Caldberg també va tenir un destí. A Olot,  la detenció havia deixat empremta i El Eco de la Montaña es va cuidar de seguir les passes de Caldberg. El 4 de febrer del 1895, va publicar: <Molts dels nostres lectors recordaran el misteriós personatge que va ser detingut al gener del 1891 en aquesta vila, sota l’acusació de ser el nihilista Padlewski, assassí del general rus Seliverstoff. Aviat es va descobrir que tot era un superxeria, inventada per viure a costa dels incauts. Van indagar que era un Alfons, denominació que es donava als homes que vivien de les dones.
Descoberta la seva personalitat –que va resultar anomenar-se François Xavier Calberg- va ser posat en llibertat per les autoritats espanyoles. Després de vagar un temps per Barcelona, va retornar a Bèlgica. Allà es va embolicar amb un negoci brut i va ser condemnat a uns quants mesos de presó.
Acabada la presó, es va casar amb una jove que es dedicava a la pràctica de l’hipnotisme, a Lieja. El matrimoni se’n va anar a viure a París. Al 1893, va conèixer la mestressa d’una cerveseria del passeig del Temple, una vídua de 48 anys d’edat i 365 lliures de pes. La dona va saber que pagava les despeses del matrimoni i encara les calaverades de Calberg, el qual –quan es va adonar que la dona sabia l’engany- la va voler matar i ho va fer. El 24 d’agost, la va escometre a cops de punys i la pobre dona va morir. Per la mort de la cervesera Calberg va ser condemnat a 10 anys de presó i a 20 de desterrament.
El governador civil, al qual se li havia  escapat el tema de les mans, va ser reprès molt fort pel ministre. A més, la premsa va reclamar que el traguessin i quan va voler arreglar unes eleccions a Blanes, també li van recordar el cas del fals Padlewski.  Tant ell com el capità de carrabiners van passar un mal tràngol per culpa de l’home que va voler fer o es va trobar en el paper del revolucionari més buscat del món.



.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada