dimarts, 20 de desembre de 2016

Juan Martínez Carcellé, l’olotí de les varietats i del circ.

Juan Martínez Carcellé, l’olotí de les varietats i del circ.




Juan Martínez Carcellé va néixer a Olot el 27 de maig del 1895 i hi va tornar el 1970, quan va rebre l’ala de la ciutat. Així ho confirmen les biografies i els epitafis. Un català d’Olot va dur Josephine Baker a Madrid. En l’època d’or de les varietats va representar una cantant de divuit anys nomenada Imperio Argentina i estrelles com Raquel Meller, Pastora Imperio, Juanita Reina... Després de la Guerra Civil es va convertir en un dels més grans empresaris del circ del segle XX. Va gestionar el Circo Price de Madrid i va arribar a tenir tres grans circs ambulants que feien circuits per tota la península. Va llençar a la fama la trapezista Pinito de Oro i va representar primer els pallassos Pompoff i Thedy i després els recents Gaby, Fofo i Miliki.


Quan les campanes tritllejaven era senyal que hi havia un bateig. El repicar alegre d’anunci d’una nova vida posava una llum alegre als rostres dels olotins que caminaven pel Firal, dotava de somrís els hostes de la Fonda Estrella, a la plaça Major, i als de la fonda del senyor Colon, al Parc; alegrava el pas de les noies de faldilla llarga i davantal curt que treballaven a la fàbrica de garibaldines i gorres de Manel Mas, a la de can Masllorens o la de can Sacrest. Donava un alè més d’il·lusió als joves artesans de la nova indústria de la imatgeria religiosa. Els més radiants eren els nens i les nenes que esperaven l’escampada de caramels i de moneda petita de la sortida de l’església. Més tard, alguns d’aquells nens i nenes fets ja uns avis encara tindrien temps per veure el somrís alegre del nen batejat amb el nom de Joan. Els havia d’aparèixer somrient als primers programes de televisió per parlar de cantants, d’actors i actrius i de circ. El setembre del 1970, encara el van poder veure en persona en una vetllada al Circ Continental, on va rebre l’ ala d’Olot de mans de l’alcalde Joan Malibrán (1916-2003) i proposada per Joan Casulà (1918-1997).
Els pares del nouvingut eren Feliciano Martínez i Cinta Carcellé (Tortosa,1849-Madrid,1929). La seva presència a Olot estava motivada per les destinacions militars. En aquell temps, Olot tenia caserna al Carme i la gent estava acostumada a viure a amb la milícia. El seu pare ha via estat destinat a la Jonquera, però un canvi el va dur a Olot. Llavors a Olot i havia el regiment d’Aragó i en ocasions el de sant Quintí, on treballava el seu pare.
El nen que va arribar a finals de maig del 1895, va romandre 6 anys a Olot. Hi va aprendre unes beceroles i hi va formar un caràcter dolç que li van fer un gran servei. El 1901, el seu pare es va retirar i la família se’n va anar a viure a Tortosa, d’on la senyora Cinta era filla. A Tortosa, va estudiar als Germans de les Escoles Cristianes fins als 15 anys. En aquesta edat els seus pares el van fer anar a Madrid perquè fes oposicions per entrar al cos de funcionaris de telègrafs. Hi va ingressar i aviat va ser cap administratiu de primera classe, però el jove Juanito Carcellé, com l’havia de denominar la premsa tenia altres aspiracions.
Amb dos amics, Pepe Muñoz i Josep Muntaner, va muntar una agència artística. El problema era la falta de recursos de la gent per assistir un dia i un altre a les actuacions dels grans cantants i fer rendible contractar-los. Llavors no podien omplir un estadi, havien d’omplir un teatre, però un dia rere l’altre. Va ser quan Carcellé, pel seu primer cognom amb prou feines era conegut, va inventar els circuits. És a dir, actuar un temps en un teatre i després en un altre fins fer un circuit.
El diari El Globo del 30 d’agost del 1921, va anunciar un espectacle de varietats amb Luís Esteso, la Cibeles, Luisita Esteso, els germans Palacios i els Piters. Acaba: <Els preus populars que el nou empresari Juan Martínez Carcellé estableix auguren un gran èxit>.
Un mes després als diaris de Madrid sortien anuncis que definien Carcellé com l’únic agent que serveix tota classe d’artistes sense exigir bestretes, l’únic que estableix contractes mensuals de 24.000 pessetes, el que representa tota mena d’empreses teatrals, i de circ. Per fi –segons exposava el Eco Artistico- havia arribat l’agència única.
Al gener del 1922, va comprar l’agència i acadèmia artística que tenia el senyor Alarcon al carrer Fuencarral, número 8. Carcellé volia disposar d’una agència potent per dur espectacles a tota la península i un centre d’ensenyança d’artistes per donar oportunitats a nous valors.
La periodista Amalia Isaura a la revista Unión Ilustrada (12/4/1922) el va definir: <A la Llatina, avui, hi ha un empresari que és un tipus dolç. S’anomena Juanito Martínez Carcellé. És una mica inquiet i un molt català que sap fer bons cartells. A més té una cunyada artista, Teresita Silverdi>. Tots els diaris el definien com el popular Juanito Martínez Carcellé. Més ho van fer quan va posar en escena Dora, la cordobesita, , la qual va ser coneguda com la reina de les reines de les cançons andaluses. Era Dolores CastroRuiz (Còrdova, 1902-Sevilla,1967). Va ser una cupletista sense precedents. Era molt guapa i veure-la encara ara és senzill, perquè Carcellé la va presentar al pintor Julio Romero de Torres (1874-1930), el qual la va retratar en quadres que van servir per fer cartells publicitaris d’anís. Julio Romero de Torres sortia dibuixat als bitllets de cent pessetes.
El 1924 va representar Magdalena Nile del Rio (1910-2003) ImperioArgentina. Li deien argentina perquè hi havia nascut, filla d’un matrimoni d’emigrants andalusos. Va començar a cantar a Buenos Aires i Lima. Carcellé li va aconseguir una audició davant de José Campua l’empresari del teatre Romea i del circ Price. Més tard es va convertir en la primera gran estrella del cinema espanyol. Va treballar al cinema de parella amb Maurice Chevalier i en una pel·lícula de la Paramount amb Carlos Gardel.
Entre el 1926 i el 1931, Carcellé va ser l’empresari del teatre Pavón i un dels agents més coneguts de Madrid. El 1930 va dur Josefina Baker (1906-1975) en gira per tot Espanya. Era una ballarina, cantant i actriu americana que es va convertir en una icona musical al món.
Quan va actuar a Saragossa, la Baker es va espantar perquè el públic es va posar a llençar gorres i barrets a l’escenari. Ella no sabia si tornar-los i Carcellé li va indicar que era un homenatge que també feien als toreros. Li van demanar si havia vist una cursa de braus i va contestar que a Barcelona havia vist una vedellada, en la qual ningú s’havia tret el barret.
Al 1931, la revista Crónica li va dedicar un reportatge. Van voler tractar les varietats i van anar-lo a trobar. Els va explicar que a pesar de les fantasies no havia aconseguit res de les artistes. Els va explicar que en els anys bons el negoci de les varietats havia mogut entre vuit i nou milions de pessetes anuals, però que en el moment només en movia dos. Atribuïa el descens al fet que el públic estava cansat de veure les mateixes noies i que s’havia començat a interessar per les figures estrangeres. Va nomenar Josefina Baker, la qual ja havia actuat a Madrid, Maurice Chevalier (1888-1972) , els Fratellini (pallassos) i Raquel Meller. Va explicar que la Baker i Raquell Meller cobraven 5.000 pessetes diàries i que Chevalier i els Fratellini entre 10 i 15 mil, però tot i això no tenien calendari. Pel que fa a les artistes espanyoles, Pastora Imperio va batre el rècord de preus i actuacions amb 2.000 pessetes al dia. Va indicar que les artistes espanyoles ja no tenien la sortida de temps passats i que fora de l’Argentina en ball i Raquel Meller en cant no hi havia actuacions ni èxits d’espanyoles a les grans capitals del món. PastoraImperio (Pastora Rojas, 1887-1999) està considerada com una de les figures més representatives del ball flamenc de tots els temps. Raquel Meller (1888-1962) va ser una cantant de cuplet i actriu de cinema. Va estrenar la Violetera de José Padilla al teatre Arnau de Barcelona.


Carcellé va dir al periodista Ezequiel Enderiz que no hi havia futur a les varietats. Això no obstant, Enderiz es va fixar en el fet que les sales de l’oficina de Carcellé estaven plenes de noies molt belles que esperaven contractes. Llavors Carcellé va precisar que alguna cosa quedava, però que per cada contracte hi havia entre vint o trenta artistes. El futur d’elles –segons Carcellé- estava a la gran pantalla. El cinema sonor havia entrat amb força i totes i podrien cantar i ballar a cor que vols i el que és més triomfar. Com j a feia Imperio Argentina.
El 6 de febrer del 1932 el diari La Libertad anunciava que Carcellé gàbia contractat la Yankee, Conchita Piquer, Lolita Astolf. Mercedes Serós, Victoria Pinillos, Hammry Flemmig i Luisita Esteso per actuar al teatre de la Zarzuela. Van fer un espectacle denominat Feminas que estava encapçalat per la Yankee de primera vedet i Perlita Greco de segona amb una orquestra de deu noies. En tot l’espectacle hi havia un sol home. Van fer un gran gira per províncies i van tenir un èxit fora del corrent.
El 1934 el Coliseu va fer un homenatge a ell i al mestre Guerrero. L’espectacle homenatge va aplegar Harry Flèmings, Sullivan (mag), Claudia Yonescu (ballarina americana), Ofelia de Aragón (cançó espanyola), la Yankee (creadora de balls moderns), Estrellita Castro (cançó espanyola), Vera Orlova (actriu i dansarina rusa). Després de l’espectacle van servir un sopar fred.
Per aquest temps va tornar de Nordamèrica Carmen Amaya (Barcelona,1918- Bagur,1962) Amb 12 anys, havia acompanyat Raquel Meller per Sudamèrica i havia arribat als Estats Units. Tornada a Madrid, ,Meller la va presentar a Carcellé, el qual la va fer actuar al Teatre Coliseu amb Luisita Esteso. Van fer una gira per varies capitals de l’estat, entre elles Sant Sebastià. Luisita Esteso (1908-1986) va ser una gran vedet còmica. Havia debutat amb 8 anys, va actuar al Folien Bergère de París.
La Nacion del 22 de maig del 1935 explicava que Carcellé havia dut Pastora Imperio al Teatre Fontalba. L’actuació de la incomparable estrella gitana va ser un èxit. En la mateixa vetllada va presentar un espectacle de varietats, encapçalat per Flora Pereira. Durant la Guerra Civil va programar espectacles mentre va poder en col·laboració amb els sindicats d’artistes.
8
Acabada la guerra, va assumir la gestió del circ Price a la plaça del Rei de Madrid. Fundat el 1847 per Thomas Price, era un local que servia per fer circ i teatre. Va tenir una època gloriosa als anys vint i trenta i Carcellé li’n donaria una altra als seixanta. Va ser ensorrat als 70, però al 2007, l’Ajuntament de Madrid el va recuperar, perquè fos el circ estable de la ciutat. Carcellé gestionava el Price, però també el Teatro de la Zarzuela i representava nous valors de la cançó com Lola Flores (1923-1995).
El 1956 va organitzar els primers Festivals Mundials de Circ al Palau dels Esports de Barcelona. Va ser on va posar al cercle la trapezista Pinito de Oro (Cristina Maria del Pino Segura, 1931). Va esdevenir una figura internacional del circ. Va fer el festival mundial del circ fins al 1960. Gràcies a ell van arribar a l’estat circs internacionals tan importants com el Krone i l'Althoff. Va arribar a tenir tres circs ambulants amb el nom de Price
El 1968 va rebre la medalla al treball i el 1972 el premi nacional de teatre. Llavors ja era força gran i estava en període de desvinculació. Va morir el 30 d’agost del 1978, a Madrid. La seva mort va sortir a tots els mitjans d’informació de l’època.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada